(Organyà, Alt Urgell, 1817 – 1884)
Eclesiàstic. És autor de poesies. Publicà en volum una tria dels seus sermons.
Espar, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1817
Girona i Agrafel, Manuel
(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)
Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.
Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.
Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.
Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.
Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).
Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925) Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.
Ferrer i Garcés, Ramon
(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)
Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.
Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).
El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896) Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).
Fatjó i Bartra, Àngel
(Reus, Baix Camp, 28 gener 1817 – Barcelona, 15 novembre 1889)
Gravador i dibuixant. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola.
Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l’obra d’Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna.
Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).
Elies i Robert, Antoni
(Vilanova de Meià, Noguera, segle XVIII – Catalunya, 1817)
Jurista i erudit. Fou doctor en filosofia i regent de lleis (1791) a la Universitat de Cervera, on intimà amb Ramon Llàtzer de Dou i amb Josep de Vega.
Fou personer de Vilanova de Meià (1765) i, més tard, advocat de l’audiència del Principat i fiscal del tribunal reial de Cervera. Pertanyia a l’Acadèmia de Jurisprudència i a la de Bones Lletres (1787) de Barcelona.
Publicà, entre altres, Discurso sobre el origen, antigüedad y progresos de los pósitos o graneros públicos de los pueblos (1787), Qué autores o documentos existen que puedan conducir para arreglar una gramática catalana, junto con un catálogo de las obras que se han escrito desde el reinado de Jaime el Conquistador (1795) i ¿Cuando tuvieron origen en Cataluña los apellidos y de qué se tomaron?’ (1805).
Elias i d’Aloy, Josep Antoni
(Arenys de Mar, Maresme, 17 abril 1817 – Barcelona, 24 novembre 1881)
Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.
Fou el pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.
Cros, Societat Anònima
(Sants, Barcelona, 1817 – 1989)
Empresa de productes químics. Creada per Francesc Cros i continuada pel seu fill Joan Cros i Possel. Iniciada amb un capital social de 7.500.000 ptes.
Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italo-grega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander.
Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma de Mallorca i d’altres localitats de l’estat espanyol.
Participà majoritàriament en d’altres empreses de navilieres, de productes agroquímics, de mines de carbó, de productes farmacèutics, d’energia elèctrica, de fertilitzants, etc.
El 1984 les seves vendes foren de 48.343 milions de pessetes i tenia una plantilla de 2.945 empleats.
El 1989 es fusionà amb la Unión de Explosivos Río Tinto SA, i donà lloc a Ercros.
Costa i Cuxart, Antoni Cebrià
(València, 26 setembre 1817 – Barcelona, 16 juliol 1886)
Botànic. Catedràtic de botànica general a la Universitat de Barcelona (1847) i membre de l’Institut Català de Sant Isidre i de l’Acadèmia de Ciències i Arts.
Es dedicà molt extensament a l’estudi de la flora de Catalunya. Publicà Resumen de las lecciones de botánica general (1859) i Introducción a la flora de Cataluña (1877).
Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11 juliol 1817 – Madrid, 14 gener 1892)
Metge. Fill de Manuel Codorniu i Farreres.
Des del 1844 residí a les Filipines.
Publicà una Topografía médica de Filipinas (1858) i altres treballs professionals de mèrit.
Coca i Cirera, Antoni
(Igualada, Anoia, 1817 – Barcelona, 1872)
Metge. Fou catedràtic de les facultats de València (1848), Granada (1850) i Barcelona (1862).
Publicà un Tratado de terapéutica general (1862) i uns Prolegómenos clínicos de clínica médica, editats pòstumament (1874).
Dades dels Països Catalans 