Arxiu d'etiquetes: 1815

Cutchet i Font, Lluís

2 Respostes

(Llívia, Baixa Cerdanya, 1815 – Barcelona, 27 febrer 1892)

(o Cuchet)  Periodista i polígraf. És una de les figures de la Renaixença, a la qual col·laborà amb les seves poesies, recollides a les primeres antologies en català del segle XIX, i amb alguns assaigs històrics: El compromiso de Caspe (1851), Cataluña vindicada (1858) i Història del sitio de Girona en 1809 (1868).

Amb Víctor Balaguer fundà “El Conceller”, i fou un proteccionista aferrissat.

Escriví els estudis econòmics Ensayo económico político a propósito de la reforma de los aranceles (1851), La soberanía nacional en España (1868) i La guerra al sentido común (1869), entre d’altres.

Cornellas, Climent

Deixa un comentari

(Perafita, Osona, 1815 – Catalunya, segle XIX)

Lingüista. Era llicenciat en dret. Ensenyà francès i anglès a Barcelona i a Madrid.

Féu una gramàtica per a l’aprenentatge de cada un d’aquells idiomes, amb catorze i sis edicions, respectivament.

També publicà El antigalicismo, obra escrita per evitar els gal·licismes fàcils a les versions del francès al castellà.

Carbó i Roca, Pau

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)

Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona (1832).

Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l’Índex.

Col·laborà a la “Revista Popular”, de Barcelona.

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)

Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.

Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).

Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).

Buldú i Nogués, Ramon

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)

Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.

Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.

Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).

Brusi i Ferrer, Antoni

3 Respostes

(Barcelona, 4 abril 1815 – 30 desembre 1878)

Propietari i director del “Diario de Barcelona”. Fill d’Antoni Brusi i Mirabent, al qual succeí al capdavant del diari del 1838 al 1865, any en què confià la direcció a Mañé i Flaquer.

Creà el subtítol “De Avisos y Noticias”, la qual cosa féu néixer el diari comercial amb publicitat pagada. Assaja, amb èxit, una edició de la tarda, més reduïda, però independent de la del matí, seguí els progressos del telègraf i donà més actualitat al diari.

El 1875 emprà per primera vegada coloms missatgers per a transmetre notícies periodístiques.

Per consell de Mañé, convertí el diari en polític i aprofità la revolució del 1854 com alçaprem de la publicació. Amb tot això i una bona xarxa de corresponsals, el “Diario de Barcelona” esdevingué la primera publicació periòdica de Barcelona.

Alfons XII de Borbó el recompensà fent-lo marquès de Casa Brusi, l’any 1875.

Fou pare d’Antoni Maria Brusi i Mataró.

Bonet i Bonfill, Francesc

Deixa un comentari

(Castellserà, Urgell, 1815 – Barcelona, 25 juny 1889)

Químic i físic. Fou catedràtic a Lleida i a Barcelona. Pertanyia a doctes corporacions nacionals i estrangeres.

Publicà uns Elementos de Física i nociones de Química inorgánica, reeditats diverses vegades, i d’altres escrits.

Bocabella i Verdaguer, Josep Maria

Deixa un comentari

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 5 setembre 1815 – Barcelona, 24 abril 1892)

Llibreter. Propietari de l’antiga llibreria religiosa de la vídua Pla, de Barcelona, després d’un viatge a Roma el 1861 dedicà les seves activitats a fomentar el culte a sant Josep i a la família cristiana.

Fundà l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep (1866), que aconseguí 600.000 associats, la revista “El propagador de la devoción a San José” (1866), amb una tirada de 25.000 exemplars, i uns tallers de Sant Josep per a obrers i aprenents.

Planejà i inicià la construcció del temple de la Sagrada Família.

Benessat i Bayés, Felip

Deixa un comentari

(Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1815 – Sabadell, Vallès Occidental, 1878)

Científic. Especialitzat en l’aplicació pràctica de les ciències fisicoquímiques, creà una fàbrica de gas a Sabadell, un laboratori químic a Vic, i fou un dels primers a obtenir la preparació industrial del cloroform.

L’any 1863 ingressà al seminari de Barcelona, on fou ordenat sacerdot.

Bacardí i de Janer, Alexandre de

2 Respostes

(Barcelona, 10 setembre 1815 – 1905)

Jurista. Germà de Baltasar. Estudià a la universitat de Cervera. Autor i traductor de diversos estudis sobre temes de dret militar, marítim i mercantil.

Publicà el primer tractat de dret mercantil escrit en castellà: Tratado de derecho mercantil en España (1840). Col·laborà en la redacció de dret civil català.