Arxiu d'etiquetes: 1814

Baldrich i Palau, Gabriel

(el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 14 febrer 1814 – Madrid, 9 gener 1885)

Militar i polític liberal. Lluità contra els carlins en la Primera Guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya.

Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II de Borbó. Arribà a reunir uns 2.000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment.

Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico. Fou també (juny-novembre 1872) capità general de Catalunya.

Azlor y de Villavicencio, María de la Consolación de

(Girona, 12 maig 1775 – Saragossa, Aragó, 23 desembre 1814)

Comtessa de Bureta. Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona.

En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa (1808 i 1809) assistint els combatents i els ferits. Se n’anà més endavant a València i s’hagué de refugiar finalment a Cadis.

Retornà a Saragossa (1813), on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII de Borbó acudí a visitar-la (1814).

Alemany i Cunill, Josep Sadoc

(Vic, Osona, 3 juliol 1814 – València, 14 abril 1888)

Eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic (1824-28) i professà a l’orde dominicà de la mateixa ciutat (1831).

Destinat a les missions dominicanes d’Amèrica, fou nomenat rector de Memphis (1845), on fundà un convent dominicà, superior provincial de la província dominicana de Sant Josep i bisbe de Monterrey (1850).

En crear-se l’arquebisbat de Califòrnia, esdevingué el primer arquebisbe de San Francisco, on realitzà una important tasca pastoral.

Es retirà a València.

Vermell i Busquets, Lluís

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 10 novembre 1814 – Porto, Portugal, 5 maig 1881)

el Pelegrí”  Pintor, miniaturista i escultor. Deixeble de Claudi Lorenzale a Llotja. Estudià també a Roma (1835), Nàpols (1839) i Florència. De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància (1843), una bona part del país fent retrats en miniatura (Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc), gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps.

El 1855 s’instal·là a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal -on el 1871 fou publicada (a Braga) una Descripçäo do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre, fragment d’un ampli text seu referent als seus viatges-; tornà a Barcelona vers el 1865.

Home meticulós i detallista, datava i documentava els esbossos dels seus retrats. Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona. Com a escultor treballà en materials molt diversos i es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat, sovint també en miniatura.