(Reus, Baix Camp, 12 febrer 1814 – Barcelona, 9 febrer 1847)
Escriptor i científic. Va estudiar química aplicada a la Junta de Comerç i després va viatjar per diversos països americans com a periodista.
Traduí algunes obres de química i escriví el llibre de viatges De Perpinyà a la Presta.
Fou el pare d’Artur Bofill i Poch.
(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)
Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).
Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1814 – Barcelona, 1874)
Industrial. Estudià química a l’escola de la Junta de Comerç. Renovà la indústria de teixits, sobretot pel que fa als tints, substituint els colorants inorgànics pels orgànics.
Muntà indústries de corbates i fabricà àcid sulfúric.
Fou un dels delegats catalans a Madrid per gestionar els aranzels.
(Barcelona, 1777 – 1847)
Arquitecte. Fill de Josep Mestres i Ximenes i germà de Francesc d’A. Mestres i Gramatxes (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1814).
Succeí al seu germà (1814) com a mestre major de la catedral de Barcelona, fins al 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu.
Mort Mas (1855), ocupà el càrrec el seu fill Josep Oriol Mestres i Esplugas.
(Reus, Baix Camp, 27 maig 1814 – Barcelona, 17 desembre 1873)
Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l’arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.
El seu fill i successor fou Josep Marraco i Ferrer.
Eren fills de l’escenògraf Francesc Lucini.
Eusebi Lucini i Biderman (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881) Pintor. El 1835 inicià un sojorn de dos anys a Itàlia. Fou escenògraf molt actiu. Treballà sobretot a València i a Madrid.
Josep Lucini i Biderman (Barcelona, segle XIX – Madrid ?, segle XIX) Escenògraf. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.
(Oloron, França, 1735 – Barcelona, 1814)
Comerciant matriculat (1794). Segurament fill de Josep Larrard, que, el 1719, s’interessà per l’explotació d’una de les quatre illes del delta de l’Ebre, a Tortosa.
Promogué el comerç amb els països de Llevant. Instal·là, amb la intenció de constituir un nucli a la platja, uns locals al port de Salou.
Dirigí la Companyia d’Assegurances Marítimes de la Mercè, de Sant Antoni de Pàdua i de Sant Ramon de Penyafort.
Adquirí, per 120.000 lliures catalanes, el palau, d’estil neoclàssic, del duc de Sessa al carrer Ample de Barcelona (1799).
Fou el pare de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
(Barcelona, 12 desembre 1745 – Roma, Itàlia, 19 novembre 1814)
Metge. Catedràtic d’anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV de Borbó.
La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle.
(Catalunya, 1812 – 1814)
Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.
La presidí V. Sopena, dominicà.
Dades dels Països Catalans 