(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)
Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.
És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.
Ferrer i Puig, Vicenç
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1798
Casanovas i Gibert, Antoni Deodat
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
López, Joan
(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1730 – Vic, Osona, 1798)
Frare franciscà i filòleg. Deixà inèdita una relació de la seva estada a Palestina (1726-44) titulada Relació de la peregrinació a Jerusalem per un frare franciscà.
També va escriure una gramàtica aràbiga i un vocabulari àrab-castellà.
Joanich i March, Francesc
(Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)
Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l’Acadèmia de Medicina.
Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854.
Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).
Isern i Colomer, Jaume
(Mataró, Maresme, 13 desembre 1798 – 18 juliol 1880)
Pedagog i músic. Cec de naixement, excel·lí en la música i les arts manuals. A partir de 1830 fou l’organista de la parròquia de Santa Maria de Mataró.
Inventà instruments i sistemes perquè els cecs poguessin escriure: Descripciones de algunos instrumentos para enseñar a los ciegos las primeras letras y la escritura en notas musicales (1837).
Fou el pare de Carles Isern i Vinyas.
Grau, Carles
(Barcelona, 1714 – 1798)
Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa.
Intervingué en la construcció de la façana de l’església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (vers 1755).
Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).
Fontserè i Domènech, Josep
(Vinyols, Baix Camp, 26 febrer 1798 – Barcelona, 18 maig 1870)
Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862).
Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat.
Fou el pare de Josep Fontserè i Mestre.
Esteve i Tomàs, Gil
(Torà, Solsonès, 16 desembre 1798 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1858)
Eclesiàstic. Es doctorà a Cervera.
Ordenat, fou provisor de la diòcesi de Barcelona (1831) i governador de la de Solsona (1846).
Bisbe de Puerto Rico (1848), hi reconstruí la catedral i altres esglésies i amplià el palau episcopal.
Malalt, tornà a l’estat espanyol i fou nomenat bisbe de Tarassona (1855-57) i de Tortosa (1858), càrrec que no arribà a ocupar.
Drument i Millet, Joan
(Barcelona, 28 novembre 1798 – Madrid, 6 febrer 1863)
Metge. Es distingí en l’epidèmia de còlera de 1821. Estudià a fons aquesta malaltia, encara que el govern li negà tot ajut.
Els seus escrits són nombrosos.
Catalunya, gran priorat de
(Catalunya, 1319 – 1798)
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Creat com a escissió de l’antiga castellania d’Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalano-aragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya. Els gran priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan segle XVI, quatre cambres priorals (les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida).
Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa; el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a partir de l’ocupació de Malta per Napoleó, el 1798.
Dades dels Països Catalans 