Arxiu d'etiquetes: 1791

Aparici i Garcia, Josep

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1791 – Granada, Andalusia, 30 agost 1857)

Militar. Prengué part en la guerra del Francès. Acusat de liberalisme, el 1823 fou expulsat de l’exèrcit. Rehabilitat el 1824, el 1843 fou nomenat membre d’una comissió encarregada de redactar la història de l’arma d’enginyeria.

Durant deu anys descobrí i catalogà diversos projectes de fortificacions i documents inèdits. El 1849 fou nomenat membre corresponent de l’Academia de la Historia.

Autor de l’Informe sobre la Comisión de Historia del Archivo de Simancas (1847-50).

Foixà i de Comelles -germans-

1 Resposta

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Feliu i Centeno, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)

Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.

Escofet i de Roger, Francesc d’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1729 – 1791)

Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).

Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.

Bosch -varis bio-

1 Resposta

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Joan Bosch  (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1802)  Metge. Escriví la primera descripció mèdica de la seva ciutat natal. Fou el oncle de Sebastià Bosch i Cabot.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Fors i Cornet, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1791 – 28 novembre 1859)

Farmacèutic. Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i es doctorà en farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1817), i aquell mateix any hi obtingué una càtedra per oposició.

Posteriorment, del 1821 al 1823, ensenyà a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir, fins que el govern absolutista de l’època li prohibí la docència (1824-30).

A partir d’aquest darrer any reprengué la seva tasca com a professor i fou catedràtic de química orgànica i farmàcia químico-operatòria a la Facultat de Farmàcia, fins al 1854.

Presidí, a partir del 1839, l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions.

Va escriure Tratado de farmacia operatoria (1841), el qual tingué una gran difusió.

Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1722 – 1791)

Advocat, filòleg i historiador. Baró de Santa María das Arenas. Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora (1752-62).

El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalans.

Cerdà, Tomàs

1 Resposta

(Tarragona, 22 desembre 1715 – Forli, Romanya, Itàlia, 18 març 1791)

Matemàtic i filòsof. Entrà als jesuïtes el 1732. Ensenyà filosofia al col·legi de Saragossa i a la Universitat de Cervera, i teologia a Girona.

El seu pensament entra de ple en l’escola eclesiàstica europea del seu temps, tendent a renovellar l’antiga filosofia amb la ciència moderna.

Ensenyà matemàtiques al Col·legi de Cordelles de Barcelona i al Colegio Imperial de Madrid, on fou també cosmògraf del Consejo de las Indias. Amb l’expulsió dels jesuïtes (1767) passà a Itàlia.

Com a filòsof, en resten les Iesuiticae philosophiae theses (Cervera, 1753); com a matemàtic, els dos volums de les seves Lecciones de matemática (Barcelona 1758-60), és a dir, de geometria i d’algèbra, apreses a França.

Les seves Theses foren judicades als Mémoires de Trévoux com un senyal de la renovació de la cultura a Espanya.

Candela, festes decennals de la

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1791 – )

Festes solemnes de caràcter religiós i popular que se celebren a la ciutat el dia 2 de febrer de cada deu anys, des del 1791.

Fou instituïda per iniciativa de Pau Baldric, amb intenció votiva, a la fi d’una pesta, en honor de la Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, patrona de la ciutat (fou coronada canònicament el 1911).

Bertran i Soler, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1791 – Catalunya ?, 1859)

Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839.

Soci fundador de la Societat d’Amics de l’Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant.

Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858), etc.