Arxiu d'etiquetes: 1788

Esteve -varis bio-

2 Respostes

Francesc Esteve  (València, 1682 – 1766)  Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Jacint Esteve  (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX)  Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.

Joan Esteve  (València, segle XV)  Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).

Josep Esteve  (País Valencià, segle XVI)  Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.

Llucià Esteve  (País Valencià, segle XVIII)  Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Tomàs Lleonard Esteve  (València, segle XVII)  Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Borbó, Carles Maria Isidre de

23 Respostes

(Madrid, 1788 – Trieste, Itàlia, 1855)

Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles V. Fill de Carles IV de Borbó i germà de Ferran VII de Borbó, a la mort del qual no reconegué Isabel II de Borbó i esclatà la Primera Guerra Carlina.

En maig-juliol de 1837 féu una expedició a Catalunya amb el seu exèrcit, i a Solsona fou rebut pels bisbes de Lleida i Solsona.

Bertran i Ros, Felip

2 Respostes

(Barcelona, 1788 – 1857)

Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).

És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.

Halen, Juan van

1 Resposta

(Cadis, Andalusia, 1788 – 1864)

Militar. Lluità contra els carlins a la segona guerra.

Fou nomenat capità general de Catalunya (1840), i pacificà la revolta de Barcelona contra Espartero (1841). En caure el govern d’aquest, s’exilià (1843).

L’any 1827 publicà unes Mémoires.

Ferrer i Oller, Mateu

2 Respostes

(Barcelona, 24 febrer 1788 – 4 gener 1864)

Organista, director d’orquestra i compositor. Conegut per Mateuet. Deixeble de Francesc Queralt (composició) i de Carles Baguer (orgue), al qual succeí com a organista de la catedral de Barcelona a partir del 1815; fou mestre de capella de la catedral l’any 1830.

Fou director del teatre de la Santa Creu durant més de trenta anys, a partir del 1827. Fou mestre dels músics Baltasar Simó Saldoni, Nicolau Manent, Rovira i Francesc Porcell.

De la seva producció són especialment remarcables un responsori i un Benedictus. Compongué obres escèniques, vocals i per a instruments de tecla.

Fou un gran improvisador a l’orgue, especialment sobre temes de cant pla.

Desprat i de Gaiolà, Esteve

Deixa un comentari

(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)

Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.

Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.

No s’acollí a l’amnistia del 1833.

Codorniu i Ferreres, Manuel

1 Resposta

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1788 – Madrid, 18 juliol 1857)

Metge. Serví a l’exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l’Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes.

Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d’acadèmies facultatives. Fundà la “Biblioteca médico-castrense”.

És autor d’escrits professionals remarcables.

Fou el pare d’Antoni Codorniu i Nieto de Samaniego.

Català i Vives, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII – 1788)

Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa.

A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomena veedor de les fàbriques d’indianes.

El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes.

A la seva mort continuà l’empresa el seu fill Josep Català i Pujol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Industrial.

Carles III de Borbó

70 Respostes

(Madrid, 20 gener 1716 – 14 desembre 1788)

“el Polític”  Rei d’Espanya (1759-88). Fill de Felip V de Borbó i d’Isabel de Parma.

Al morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà el tron d’Espanya. Féu costat a França contra Anglaterra en la guerra de la independència nord-americana, per tal de guanyar Gibraltar (sense èxit) i Menorca, que fou conquerida pel francès Crillon i passà a mans de Carles III pel tractat de Versalles (1783).

Durant el seu regnat és crearen les Societats d’Amics del País i les Juntes de Comerç i es liberalitzà definitivament el comerç amb Amèrica (1778), permetent la relació directa de diversos ports catalans amb les colònies.

Els Països Catalans, bé que no recuperaren llurs institucions tradicionals com havien sol·licitat en iniciar-se el regnat, pogueren participar, especialment al Principat, de la prosperitat relativament important que produïren les mesures de govern, prosperitat que malmeteren les guerres dels darrers anys.