(Barcelona, 1788 – 1857)

Teòleg i erudit. Germà de Josep. Fou canonge de la catedral de Barcelona, governador interí de la diòcesi i catedràtic dels efímers Estudis Generals (1822). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1837).

És autor d’una refutació teològica i filosòfica de les doctrines de Marià Cubí.