Arxiu d'etiquetes: 1786

Aragó, Francesc

11 Respostes

(Estagell, Rosselló, 26 febrer 1786 – París, França, 2 octubre 1853)

Científic. Germà d’Esteve. D’idees polítiques liberals, participà en les revolucions de 1830 i 1848, i fou ministre de l’Interior i de la Marina a la Segona República. Professor de l’Escola Politècnica, director de l’Observatori de París i secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències.

Passà uns anys als Països Catalans (1806-09) realitzant treballs geodèssics. Féu notables investigacions d’astronomia, física, mecànica, òptica, electricitat, magnetisme, meteorologia i geografia i descobrí els fenòmens de la polarització cromàtica, de la imantació del ferro per un corrent elèctric i detectà el punt d’Aragó.

Publicà unes memòries i llibres de divulgació científica (Astronomie Populaire, 1846).

Fou el pare del pintor Alfred Aragó.

Albertí i Vidal, Vicenç

1 Resposta

(Maó, Menorca, 24 novembre 1786 – 15 octubre 1859)

Dramaturg, poeta i erudit. Traductor al català del teatre neoclàssic i pre-romànic francès i italià, amb obres de Molière, Beaumarchais, Metastasio i Goldoni, versions que resten inèdites.

L’any 1818 va publicar la versió catalana en vers de l’Alfonsiada o Conquista de Menorca per el rey don Alonso III d’Aragón en 1287, poema en tres cants escrit originàriament en castellà per Joan Ramis. Autor d’un Diccionario… de voces sagradas, técnicas, históricas, mitológicas, etc, el primer volum del qual fou publicat l’any 1826 i els altres nou resten manuscrits a l’Academia de la Historia.

Fou un exponent del moviment cultural menorquí a l’època d’ocupació anglesa.

Figueras Caminals, Francisco de Paula de

Deixa un comentari

(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)

Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.

Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.

Portolà i Rovira, Gaspar de

(Os de Balaguer, Noguera, 26 juny 1716 – Lleida, 10 octubre 1786)

Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l’expedició que conquerí l’Alta Califòrnia, d’on fou també governador (1769-70).

Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d’aquesta àrea.

Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic.

L’any 1784 tornà a la Península i s’establí a Lleida.

Ferran i Satayol, Antoni

2 Respostes

(Barcelona, 1786 – 4 abril 1857)

Pintor i miniaturista. Format a Llotja, d’on va ésser professor.

A més d’ésser bon retratista, conreà especialment el gènere històric i el religiós (La forja de Vulcà, Moisès al desert).

La seva obra, encara que dins la línia academicista, participà del nou corrent romàntic.

Fou el pare de Manuel Ferran i Bayona.

Crespí i Vallès, Mateu

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 gener 1786 – 6 novembre 1856)

Cronista.

Escriví un útil resum dels fets esdevinguts entre el 1820 i el 1849: Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona.

Canals i Martí, Joan Pau

7 Respostes

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)

Fabricant d’indianes i químic. Era fill i successor d’Esteve Canals. L’any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d’indianes de Barcelona.

Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s’estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya.

En demostrar-se la seva qualitat, s’inicià l’exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del segle XIX.

Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

Brost, Josep Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)

Matemàtic. Publicà una Artimética mercantil i un notable Curso completo de teneduría de libros por partida doble. Deixà inèdita una història del comerç.

Brell, Benet

1 Resposta

(Barcelona, 1786 – Montserrat, Bages, 1850)

Compositor i organista. A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble de Narcís Casanoves i de Josep Vinyals. Monjo l’any 1803, fou nomenat mestre de capella de l’Abadia de Montserrat (1828-34).

Excel·lí com a improvisador i hàbil organista, col·laborà en la restitució del repertori musical de Montserrat i compongué nombroses obres per a orgue i per a veus.

Bañeras, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1786 – Santiago de Compostela, Galícia, 1863)

Flautista i compositor. Primer flautista del Teatro alla Scala, de Milà, on amplià estudis, i de la catedral de Santiago. Músic major de l’exèrcit de Ferran VII de Borbó.

Compongué unes Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, drama sacre que contrasta amb l’Himno de Riego que, entre altres obres, se li atribueixen.