(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)
Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.
Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.
(Ceret, Vallespir, 18 octubre 1775 – Montpeller, França, 19 desembre 1833)
Metge. Estudià a Montpeller i a París. Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà.
Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre 1827 i 1840.
(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)
Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.
Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).
Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.
(Rosselló, 1775 – 1838)
Escriptor. És autor de diversos reculls poètics.
Fou mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa.
(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 – Figueres, Alt Empordà, 1846)
Frare caputxí. Ingressà a l’orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833.
Arran de la crema de convents i l’exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde.
(Barcelona, 1775 – 1824)
Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.
Compongué diferents misses, salms i motets.
(Barcelona, 1766 – 1775)
Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l’antic convent de Montalegre a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.
(Montblanc, Conca de Barberà, 3 abril 1702 – 13 abril 1775)
Escriptor i corregidor de Montblanc.
Escriví i traduí al castellà algunes obres religioses.
(Palma de Mallorca, 5 abril 1775 – Alcalá de Henares, Madrid, 25 desembre 1829)
Militar. Ingressà a l’exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d’Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya.
Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general.
Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).
(Barcelona, 5 gener 1775 – 12 novembre 1841)
Gravador de fusta. Féu motlles per a l’estampat d’indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona.
Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vori. S’exilià durant l’ocupació napoleònica.
Era de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques.
Probablement fou el pare de Josep Forès i Roquer.
Dades dels Països Catalans 