(València, 1731 – 1810)
Religiós mínim. Residí molts anys a Roma, on ocupà càrrecs importants de l’orde.
Postulador de la causa de beatificació de Juan de Ribera, escriví, en italià, la Vita del beato Giovanni di Ribera (1797).
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 10 abril 1660 – València, 8 abril 1731)
Escultor d’imatgeria religiosa, com el seu pare Juli Capuç i els seus germans Francesc i Ramon.
Fou el més barroc de tots, esculpí les portades del Carme (València) i el retaule de la Santa Cova (Sogorb).
Subsisteixen també dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V de Borbó (Museu de Belles Arts de València).
(Sogorb, Alt Palància, 18 maig 1731 – València, 14 juliol 1803)
(o Boronat) Pintor. Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director; membre de l’Academia de San Fernando de Madrid. Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià.
La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable. En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines. Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures.
Se’n conserven obres en esglésies, museus i col·leccions privades del País Valencià, Madrid, Barcelona, etc.
Fou el pare de Josep Joan i de Manuel Camaron i Melià.
(Barcelona, 1731 – 1787)
Religiós mercedari i escriptor. Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Assolí una gran fama com a orador sagrat.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1731 – Montserrat, Bages, 1802)
Frare benedictí. Pertanyia a la comunitat montserratina, on ocupà diversos càrrecs.
Hi excel·lí també com a organista, violinista i compositor de música sacra.
(Vic, Osona, 5 desembre 1731 – 10 novembre 1810)
Humanista, bibliotecari i erudit. Jesuïta des del 1746. Catedràtic de la Universitat de Cervera, on ensenyà retòrica, poesia i filosofia.
A conseqüència de l’expulsió dels jesuïtes, anà a Cesena, on es doctorà en dret civil i en dret canònic, i a Ferrara, on fou prefecte de la biblioteca pública, per a la reestructuració de la qual redacta un interessant memorial, encara inèdit.
Entès en estudis lingüístics -hebreu i llengües rabíniques-, publicà una obra en defensa de les Reflexiones morales del pare Lallemand (1788). Publicà una versió llatina, anotada, dels Principes du droit naturel, de J.-J. Burmalaqui (Venècia 1780).
De retorn a Vic (1798), publicà la seva obra cabdal De vita et scriptis Josephi Finestres et de Monsalvo… Commentariorum libri tres (Vic, 1802; traduïda al català per Llorenç Riber el 1932), interessant encara per a la història de la introducció de l’humanisme a la universitat de Barcelona del segle XVI i sobretot per a la història de la universitat de Cervera.
(Barcelona, 1660 – 1731)
Militar. Primer marquès de Rupit i tercer vescomte de Jóc. Nebot d’Alexandre de Bournonville, fou capità de les seves guàrdies cuirasseres, lloctinent de Catalunya i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona (1718).
Com a president nat del braç militar, gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí. Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor.
(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1 maig 1654 – Barcelona, 16 desembre 1731)
Home de negocis. Va ésser geògraf del rei i ajudant del tresorer de Catalunya (1688-1700). El 1699 exercí de conseller quart de Barcelona, i el 1701 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats.
És l’autor d’un mapa de Catalunya, publicat el 1720, on hi ha les divisions administratives tradicionals i els corregiments just imposats i els nuclis de població. La memòria que havia d’acompanyar-lo (Descripció i planta del Principat de Catalunya) va romandre inèdita fins al 1960.
El 1720 havia publicat Nueva descripción geográfica del Principado de Cataluña.
Propugnà la creació d’un port franc a Barcelona; proposa diferents millores per a la irrigació i la industrialització del país, així com la conquesta de la ribera de l’Amazones pels catalans.
Dades dels Països Catalans 