Arxiu d'etiquetes: 1730

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Duran i Pejoán, Josep

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, vers 1730 – Barcelona, 24 gener 1802)

Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l’església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu.

Autor d’oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.

Dou i de Bassols, Ignasi de

2 Respostes

(Barcelona, 1730 – 1802)

Jurista i advocat. Germà de Ramon Llàtzer. Estudià a la Universitat de Cervera i hi exercí una càtedra.

Fou assessor del rei, de la intendència general i de la Reial Junta de Comerç. Publicà alguns tractats jurídics en llatí.

Avilés y del Fierro, Gabriel de

1 Resposta

(Vic, Osona, 24 març 1735 – Valparaíso, Xile, 19 setembre 1810)

Militar i funcionari de les Índies. Tercer marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide. Anà aviat a Amèrica com a tinent coronel de dragons (1769). Prengué part en les operacions repressives contra l’aixecament de Tupaj Amaru (1780-81). Arribà a governador de Xile (1796), i a virrei del Río de la Plata (1799) i del Perú (1801).

El seu germà fou José Miguel de Avilés y del Fierro  (Vic, Osona, 1730 – Sevilla, Andalusia, 1784)  Militar i heraldista. Segon marquès d’Avilès, Conquerí Maó en 1782. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d’or, que no arribaren a destí fins al 1850.

Esteve i Grimau, Pau

1 Resposta

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1794)

Músic i compositor. Emigrà a Madrid el 1760, ciutat on residí fins a la seva mort, i on es dedicà quasi exclusivament a la música escènica. Fou el primer músic que, el 1778, rebé el títol de mestre compositor, adscrit als teatres municipals de Madrid, juntament amb Blas de Laserna.

Impulsà la tonadilla escènica i n’escriví més de 429, de les quals destaquen Los zagales (1761), El juicio del año (1779), El luto de Garrido (1781) i Garrido enfermo y su testamento (1785). Amb les seves obres lluità contra l’italianisme que dominava les escenes hispàniques.

Fou empresonat dues vegades pel fet d’haver atacar, en les seves obres, figures notables de la cort. Estigué uns quants anys al servei del duc d’Osuna, i es retirà el 1790.

Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de

1 Resposta

(Barcelona, 9 gener 1730 – Tarragona, 12 febrer 1793)

Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà.

Formà part de la Junta de Comerç, i fou un dels tres vocals comissionats (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas… (1779-81), en l’edició de la qual obra intervingué.

Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.

Fou el pare de Francesc de Paula de Dusai i de Marí.

Canals i Martí, Joan Pau

6 Respostes

(Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)

Fabricant d’indianes i químic. Era fill i successor d’Esteve Canals. L’any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d’indianes de Barcelona.

Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s’estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya.

En demostrar-se la seva qualitat, s’inicià l’exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del segle XIX.

Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparació de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

Batlle, Josep

Deixa un comentari

(Alcover, Alt Camp, 1648 – Catalunya, 1730)

Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d’Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona.

Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses.

Baïls, Benet

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 12 juliol 1797)

Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París.

Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l’Espanya del segle XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l’obra Cours de Mathématiques, d’Étienne Bézout.

Fou director de la secció de matemàtiques de l’Academia de San Fernando i director de “Mercurio Histórico y Político”.

Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795).

Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l’indult.

Pertanyia a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.