Arxiu d'etiquetes: 1728

Serra i Ferragut, Bonaventura

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 3 abril 1728 – 17 desembre 1784)

Historiador, arqueòleg, naturalista i pintor. Doctor en dret per la universitat de Palma, de la qual fou catedràtic de dret canònic. Vers el 1759 l’ajuntament de Palma el nomenà cronista del regne de Mallorca. Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i contribuí a la formació de la Societat Econòmica d’Amics del País de Palma.

Practicà la pintura després d’haver-se format al costat de Guillem Mesquida.

Entre les obres que escriví, moltes conservades manuscrites, figuren Glorias de Mallorca (l’única que va poder veure publicada, 1755), Noticia de las antigüedades de Mallorca y de las diferentes medallas descubiertas en la isla. Flora baleárica i Jurisprudencia civil.

Rovira i Bonet, Francesc de

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1728 – Roma, Itàlia, vers 1797)

Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i el 1755 obtingué una capellania a Sant Lluís dels francesos de Roma. Tingué també algunes prebendes al Rosselló, però passà la vida a Roma, on fou des del 1780 rector de l’església della Madonna dei Monti. Fou amic i protector del sant captaire Benet Josep Labre.

És autor d’algunes obres piadoses, hagiografies i d’un tractat en dos volums, Caratteri del Messia in Gesù (1781). Escriví en italià.

Ripollès i Torrent, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1728 – País Valencià, segle XVIII)

Eclesiàstic. Estudià filosofia i lleis a València. Es doctorà en dret a Gandia. Amplià la seva formació a Salamanca, amb Pérez Bayer.

Fou mestre de gramàtica, canonge de Sogorb i també vicari general.

Els seus escrits han estat perduts.

Ferrer, Antoni -varis-

Deixa un comentari

Antoni Ferrer  (València, segle XVII – Sant Joan de la Ribera, València, 1644)  Frare franciscà. Gaudí de gran fama per les seves virtuts. És autor d’escrits religiosos.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Antoni Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVIII)  Jurisconsult. Escriví diversos treballs de caràcter jurídic.

Domènec i Bover, Pere Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1728 – 1779)

Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull.

Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d’Antoni Oliver i Feliu.

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).

Feliu i Centeno, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1728 – Santiago, Cuba, 1791)

Prelat. Fou arquebisbe de Santiago de Cuba entre 1789 i 1791.

Basset i Ramos, Joan Baptista

7 Respostes

(Alboraia, Horta, 1654 – Segòvia, Castella, 15 gener 1728)

Militar. Sentenciat a mort per homicidi, s’evadí a Itàlia, on seguí la carrera militar. Emigrà a Àustria, on entrà a l’exèrcit imperial i participà en diverses campanyes a Hongria i al Milanesat.

Tornà a Espanya el 1705 durant la guerra de Successió comandant un reduït grup de forces aliades que desembarcà a Dénia (17 agost 1705) i que aconseguí captar el coronel Rafael Nebot, el qual es passà al camp austriacista amb d’altres caps borbònics. Això permeté a Basset d’ocupar Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira, i, finalment, d’entrar a València (15 desembre 1705), on fou rebut per la població com un alliberador.

L’arxiduc Carles III premià aquesta acció amb l’atorgament del marquesat de Cullera i de la senyoria de l’Albufera a la seva mare. Fou nomenat governador militar de Xàtiva (març 1706), ciutat que hagué de defensar d’un intent de reconquesta per part del comte de Las Torres i que fortificà sòlidament.

Derrotades les tropes aliades a Almansa (1707), seguí l’exèrcit austriacista, però refusà d’abandonar el Principat amb les tropes imperials el 1713. A Barcelona li fou confiat el comandament de l’artilleria de la ciutat, amb el grau de general (juliol 1713).

Durant el setge de Barcelona suplí la inferioritat del material amb l’habilitat del seu comandament i amb la preparació dels artillers, que practicaren el tir d’esclat enlairat amb granada de metralla; des del setembre de 1713 dirigí també el cos d’enginyers de la plaça.

Després de l’Onze de Setembre, i vulnerant els acords de la capitulació, fou detingut el 22 de setembre de 1714, i conduït en vaixell a Alacant, on hi havia la cort borbònica, i després, a peu, al castell d’Hondarrabia, al País Basc, on restà empresonat en condicions especialment dures fins al 1719, que fou traslladat a Segòvia, on el 1725 per la pau de Viena, fou alliberat, però degut al seu greu estat de salut, no pogué anar fins a Viena i morí a Segòvia en la més absoluta indigència.

Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de

4 Respostes

(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)

Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.

Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.

L’any 1794 malalt, es retirà.

Amorós, Joan

1 Resposta

(Pira, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, 1728)

“Janet de Pira”  Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra Felip V de Borbó, atret per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades poc abans.