Arxiu d'etiquetes: 1728

Basset i Ramos, Joan Baptista

7 Respostes

(Alboraia, Horta, 1654 – Segòvia, Castella, 15 gener 1728)

Militar. Sentenciat a mort per homicidi, s’evadí a Itàlia, on seguí la carrera militar. Emigrà a Àustria, on entrà a l’exèrcit imperial i participà en diverses campanyes a Hongria i al Milanesat.

Tornà a Espanya el 1705 durant la guerra de Successió comandant un reduït grup de forces aliades que desembarcà a Dénia (17 agost 1705) i que aconseguí captar el coronel Rafael Nebot, el qual es passà al camp austriacista amb d’altres caps borbònics. Això permeté a Basset d’ocupar Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira, i, finalment, d’entrar a València (15 desembre 1705), on fou rebut per la població com un alliberador.

L’arxiduc Carles III premià aquesta acció amb l’atorgament del marquesat de Cullera i de la senyoria de l’Albufera a la seva mare. Fou nomenat governador militar de Xàtiva (març 1706), ciutat que hagué de defensar d’un intent de reconquesta per part del comte de Las Torres i que fortificà sòlidament.

Derrotades les tropes aliades a Almansa (1707), seguí l’exèrcit austriacista, però refusà d’abandonar el Principat amb les tropes imperials el 1713. A Barcelona li fou confiat el comandament de l’artilleria de la ciutat, amb el grau de general (juliol 1713).

Durant el setge de Barcelona suplí la inferioritat del material amb l’habilitat del seu comandament i amb la preparació dels artillers, que practicaren el tir d’esclat enlairat amb granada de metralla; des del setembre de 1713 dirigí també el cos d’enginyers de la plaça.

Després de l’Onze de Setembre, i vulnerant els acords de la capitulació, fou detingut el 22 de setembre de 1714, i conduït en vaixell a Alacant, on hi havia la cort borbònica, i després, a peu, al castell d’Hondarrabia, al País Basc, on restà empresonat en condicions especialment dures fins al 1719, que fou traslladat a Segòvia, on el 1725 per la pau de Viena, fou alliberat, però degut al seu greu estat de salut, no pogué anar fins a Viena i morí a Segòvia en la més absoluta indigència.

Mata i de Copons, Josep Antoni de

(Catalunya, segle XVII – Alella, Maresme, 1728)

Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler.

De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l’arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707).

Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip V de Borbó li confiscà els béns.

S’havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories de Llar, el Tossal, Torreblanca i la Força d’Estany, el castell de Llanguadera i la quadra d’Orpinell.

Martí, Bru

(Barcelona, 1728 – Faenza, Itàlia, 1778)

Polemista religiós. Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa.

Durant l’exili visqué a Faenza i intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús.

Fou autor de les Lettere di un francese all’autore italiano dell’indifferenza nel secolo XVIII (Venècia, 1776) i d’algunes tragèdies d’un valor molt desigual.

Lloses, Francesc

(Barcelona, 10 abril 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)

Jesuïta. Fou professor de filosofia a Calataiud (Aragó) i de teologia a Barcelona. Excel·lí com a predicador.

Hagué d’emigrar a Itàlia en decretar Carles III de Borbó l’expulsió de la Companyia de Jesús.

Publicà algunes obres que no signà per la seva molta modèstia.

Jolís, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, 1728 – Faenza ?, Itàlia, 1790)

Escriptor jesuïta. Destinat a l’Argentina, residí al Gran Chaco fins a l’expulsió dels jesuïtes (1767).

Anà a Itàlia, on publicà el primer volum de Saggio sulla storia naturale della provincia de Gran Chaco (Faenza, 1789) i deixà preparats els materials per a tres volums més.

Hervas i Panduro, del qual fou col·laborador per a la llengua lule, juntament amb Diego González, aprofità els seus treballs.

Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de

4 Respostes

(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)

Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.

Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.

L’any 1794 malalt, es retirà.

Amorós, Joan

1 Resposta

(Pira, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, 1728)

“Janet de Pira”  Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra Felip V de Borbó, atret per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades poc abans.