Arxiu d'etiquetes: 1705

Vallguarnera -llinatge-

2 Respostes

Nom que adoptaren els membres del llinatge de Vallgornera que s’establiren a Sicília.

El primer que adoptà aquesta forma del nom fou Vidal de Vallguarnera i de Sort  (Sicília, Itàlia, segle XV – 1480)  Fill de Francesc (I) de Vallgornera i de Castellbell, del qual heretà les baronies d’Asaro i Caropipi. Fou el primer membre de la línia siciliana dels comtes d’Asaro, prínceps de Vallgornera. Fou l’avi de:

Jaume de Vallguarnera i de Centelles (Sicília, Itàlia, segle XV)  Bisbe de Malta (1495). Era germà de:

Joan de Vallguarnera i de Centelles  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Fou el cinquè baró d’Asaro i Caropipi, president del Regne de Sicília i capità general de la cavalleria del rei Ferran II el Catòlic. El seu besnét fou:

Joan Jeroni de Vallguarnera i de Ventimiglia (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fou creat comte d’Asaro el 1543. El seu nèt-cinquè fou:

Francesc de Vallguarnera i del Carretto  (Sicília, Itàlia, segle XVI – 1636)  Setè comte d’Asaro. Fou creat príncep de Valguarnera el 1626. Fou pare d’Octavi i de Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia, i de:

Francesc de Vallguarnera i Arrighetti (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1705)  Cavaller de Sant Jaume. El 1651 es casà amb Antonia Griffeo, princesa de Gangi i baronessa de Regiovanni. Llur nét fou:

Francesc Xavier de Vallguarnera i de Gravina (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1739)  Heretà a més dels títols del pare, el principat de Gravina, que havia estat concedit el 1644 a la seva mare, i fou virrei de Sardenya, ambaixador a Madrid i gran camarlenc del rei sard Carles Manuel III. La seva besnéta fou:

Àgata de Vallguarnera i La Grua (Sicília, Itàlia, segle XIX – 1864)  Vuitena princesa de Valguarnera, Gravina i Gangi i comtessa d’Asaro. Es casà amb Giuseppe Alliata e di Montcada, príncep de Villafranca. Amb ella s’extingí la línia siciliana dels comtes d’Asaro.

Tahuenga, Gaspar (II)

Deixa un comentari

(Vilanova d’Alcolea, Plana Alta, segle XVII – València, 1705)

Eclesiàstic. Com el seu oncle homònim, ere mestre en arts i doctor en teologia, i fou catedràtic de la Universitat de València. Entre els seus càrrecs eclesiàstics figurà el de paborde de la seu.

Publicà diversos sermons remarcables.

Scala, marquesat de la

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol concedit el 1705, per Felip V de Borbó, a Vicent Boïl de la Scala, baró de Manises.

Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo.

Rubí i Catany, Bartomeu

1 Resposta

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – Palma de Mallorca, 1774)

Franciscà, estudiós i lul·lista. Anà a Magúncia a estudiar lul·lisme amb Guido Salzinger; retornat a Mallorca tingué diversos càrrecs dintre l’orde.

És autor de tres obres filosòfiques i d’algunes de polèmiques, entre elles una refutació a les crítiques contra Ramon Llull del dominicà Sebastià Rubí.

Rigau -pintors-

3 Respostes

Família de pintors. Iniciada per Honorat Rigau (Perpinyà, abans 1592 – 1621)  Pintor. Documentat des del 1592. Fou el continuador del taller d’Antoni Peitaví. Realitzà diferents obres per a les catedrals d’Elna (1596) i de Perpinyà (1596). Fou el pare de:

  • Honorat Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1624)  Pintor. És autor del retaule de Sant Ferriol per al convent perpinyanès dels mínims, avui a l’església de Sant Jaume.
  • Jacint Rigau i Nofra  (Perpinyà, segle XVI – 1631)  Pintor. El seu fill i ajudant fou:

Macià Rigau i Roat (Perpinyà, segle XVII – 1669)  Pintor. Després de la mort del seu pare, abandonà la pintura i féu l’ofici de sastre. Era el pare del famós Jacint Rigau-Ros i Serra, i de:

Gaspar Rigau-Ros i Serra  (Perpinyà, 1661 – París, França, 1705)  Pintor. Fou retratista notable.

Gil -varis bio-

1 Resposta

Francesc Gil  (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606)  Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.

Joan Tomàs Gil  (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII)  Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.

Joaquim Gil  (València, 1767 – després 1827)  Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).

Josep Gil  (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828)  Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.

Pere Gil  (País Valencià, segle XVI)  Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.

Gibertó, Jeroni

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, segle XVII – 1705)

Frare trinitari. Ocupà nombrosos càrrecs dins l’orde.

Del 1687 al 1693 li foren publicats diversos sermons.

Cullera, marquesat de

1 Resposta

(País Valencià, segle XVIII – )

Títol senyorial, concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l’Albufera, pel rei-arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos, com a mèrit de l’entrada d’aquest a València al començament de la guerra de Successió.

El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Borbó a Cristóbal de Moscoso y Zayas (mort el 1749), en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705. La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III de Borbó, fill de Felip V.

El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque.

Catany, Joan

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1705 – ? , 1775)

Glosador. Hom l’anomenava Catanyet.

Versificador fàcil, compongué molts epigrames i entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme, així com un poema extens sobre les desgràcies sofertes per Mallorca entre els anys 1744 i 1750.

Berni i Català, Joan Baptista

1 Resposta

(València, 25 juny 1705 – 8 gener 1738)

Filòsof, sacerdot i notari de la Inquisició. Germà de Josep. Alumne del pare Tomàs Vicent Tosca i després catedràtic de filosofia a la Universitat de València, defensà posicions antiescolàstiques i racionalistes, i defensà la separació entre la filosofia i la teologia.

És autor de tres llibres hagiogràfics, d’escassa importància, i del tractat Filosofia racional, natural, metafísica i moral (1736), obra en quatre volums bàsica per a la renovació filosòfica a les zones de parla catalana al segle XVIII.