Arxiu d'etiquetes: 1694

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Andreu, Jacint -metge-

2 Respostes

(Hostalric, Selva, vers 1630 – Barcelona, vers 1694)

Catedràtic de medicina a la universitat de Barcelona i metge de cambra de Joan Josep d’Àustria. Mestre de Joan d’Alòs, va ser un metge tradicionalista però, alhora, un gran clínic.

Fou també autor del compendi de medicina pràctica titulat: Practicae gotholanorum procurandis humani corporis morbis, descriptae juxta medicinae rationalis leges, quas posteris commendatas reliquerunt lucidiora antiquitates luminaria Hyppocrates et Galenus (1678). Aquest compendi només consta d’un volum, bé que, segons el pròleg, l’obra n’havia de tenir dos o mes.