Arxiu d'etiquetes: 1689

Sunyer, Joan Baptista

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, segle XVII – 1689)

Mariner i escriptor. Vinculat al govern de l’illa, fou jurat el 1654. Armador de galeres, aconseguí de reunir una fortuna important, en part a base de captures de vaixells a la Mediterrània, cosa que li permeté de fer diversos prèstecs al rei.

Féu diverses proeses al nord d’Àfrica (1656), i costejà algunes campanyes per lluitar contra França. El rei el premià el 1667 amb el fur militar.

El 1659 anà a visitar els Sants Llocs en compliment d’una prometença i, en tornar, féu edificar la capella de Sant Erasme a l’església de Sant Francesc de Palma. Deixà manuscrita una relació de la seva Peregrinación y viaje a Tierra Santa.

Fou acusat, potser sense fonament, d’assassinar la seva muller Margarida Gastinell, morta el 1678.

Riambau, Joan

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1689 – Madrid, 1755)

Jurista. Exercí a Mallorca i a Madrid. Fou assessor i sots-delegat de rendes públiques (1739).

És autor d’uns Discursos legales i d’altres treballs jurídics.

Esquerdo, Vicent

Deixa un comentari

(València, segle XVII – 1689)

Eclesiàstic i escriptor. Capellà de la diputació del general, de València.

Deixà escrit un recull de notícies sobre la ciutat i el regne de València, en especial sobre la seu valenciana i els seus bisbes i arquebisbes, i el Sant Calze.

Díez de Aux de Armendáriz, Luis -bisbe l’Alguer-

Deixa un comentari

(Aragó ?, 1605 – l’Alguer ?, Sardenya, 1689)

Bisbe de l’Alguer (1681). Fou elegit el 1685 arquebisbe de Càller. Ensenyà arts a Estella i teologia a Osca i a Pamplona.

Morí en extrema pobresa (deixà només el manuscrit dels seus cursos de filosofia).

Caimaris, Miquel

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1689 – 1759)

Frare menoret. Assolí fama per les seves virtuts i els seus sermons.

En deixà bastants d’escrits, així com algunes obres místiques.

Borja i d’Armendia, Joan de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)

Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).

Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.

Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

Bayarte Calassanç i Àvalos, Joan de

Deixa un comentari

(Benavarri, Ribagorça, 1635 – Espanya ?, 1689)

Militar. Fill de Josep Bayarte i Calassanç, secretari del Consell d’Aragó i governador de Menorca (1664-84) i d’Eivissa (1684-89). A Menorca féu fortificar l’illa, i a Eivissa reformà les ordinacions municipals.

Introduí reformes i innovacions importants en l’artilleria de muntanya i de plaça que permeteren modernitzar l’armament de l’exèrcit espanyol.

Publicà diversos tractats polítics i militars.

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Capó, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – 1689)

Religiós. Fou bon predicador i autor de diversos escrits religiosos. Publicà també part dels seus sermons.

Alòs i de Rius, Josep Francesc d’

7 Respostes

(Barcelona, 1689 – Madrid, 18 setembre 1757)

Magistrat i polític. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà d’Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver.

Partidari de Felip V de Borbó, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l’ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l’Audiència barcelonina.

Fou un dels principals membres fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres.