(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València.
Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa.
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 30 agost 1616 – Perpinyà, 21 desembre 1689)
Polític, advocat i escriptor. Cursà la carrera de dret a Barcelona i fou advocat fiscal de la batllia general de Catalunya, membre del Consell d’Estat i cronista reial.
Durant la guerra dels Segadors fou enviat per la Generalitat i el Consell de Cent a Münster, com a ambaixador català en les negociacions de pau entre França i Espanya, però, havent transigit davant les proposicions franceses, de retorn li foren retirats els càrrecs.
Entre les seves obres figuren Noticia universal de Cataluña (1641), en defensa de la revolta catalana, i Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae pro jure eligendi Christianissimum Monarcham (1644), reimpresa a Viena i traduïda per ell al castellà a instàncies de la reina regent de França.
(París, França, 26 març 1662 – Madrid, 12 febrer 1689)
Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d’Orleans, i d’Enriqueta Anna d’Anglaterra.
Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills.
Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort.
(Catalunya, maig 1689)
Revolta popular que esclatà al pla del Llobregat quan el duc de Noailles, que era a la frontera rossellonesa, va entrar a Catalunya; fou l’inici de la guerra amb França.
Aquesta conspiració fou motivada pel disgust creat pels abusos que es derivaren de l’estada de les tropes espanyoles de defensa i que es transformà en rebel·lió contra Barcelona.
La ciutat fou bloquejada pels revoltats, capitanejats per Antoni Soler. Les autoritats locals, però, la pacificaren. En conseqüència, s’acordà de fer pagar una subvenció en substitució dels allotjaments, i foren creades casernes a les Drassanes de Barcelona (1690) i a Vic (1692).
La revolta també fou coneguda amb el nom de commoció dels Barretines.
(Barcelona, 1689 – Madrid, 18 setembre 1757)
Magistrat i polític. Fill de Josep d’Alòs i de Ferrer, i germà d’Antoni. Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver.
Partidari de Felip V de Borbó, seguí el seu pare i el seu germà a Castella i, després de l’ocupació de Barcelona (1714), ocupà diversos càrrecs com a administrador i regidor, i posteriorment el de president de l’Audiència barcelonina.
Fou un dels principals membres fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Dades dels Països Catalans 