(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1663 a Ausiàs Crespí de Valldaura i Boïl de la Scala, senyor de l’Alcúdia de Crespins, del castell de Penya-roja o de Sumacàrcer i de la baronia de Sumacàrcer, que havia estat vinculada el 1321 pel seu avantpassat Jaume Crespí, jurat de València i senyor de Sumacàrcer i l’Alcúdia.
Continua en la mateixa família.
(València, 2 maig 1607 – Novés, Castella, 19 abril 1663)
Bisbe d’Oriola (1652-58) i de Plasència. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Francesc.
Fou catedràtic de la Universitat de València. Representà a Roma el rei Felip IV.
(Malta, 1663 – 1680)
Línia de fortificacions de l’illa.
Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
(Palma de Mallorca, 1601 – la Valetta, Malta, 28 octubre1663)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d’Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Lluità contra els turcs i fou batlliu de l’orde a Mallorca.
A Malta millorà la casa de l’hospital i enriquí artísticament l’església. Va encunyar monedes d’or i d’argent amb el seu bust i les armes de Malta.
(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.
El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.
Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.
(Barcelona, 1603 – 1663)
Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula.
(Camarasa, Noguera, segle XVII – Malta, 1663)
Religiós. Pertanyia a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
Fou nomenat prior i bisbe de Malta en 1634.
(Bagà, Berguedà, 1590 – Barcelona, 1663)
Filòsof tomista. Jesuïta i gramàtic.
Ensenyà a Girona i a Saragossa, on fou mestre de B. Gracián, fou rector dels jesuïtes de Perpinyà, Girona, Tarragona i Barcelona.
Durant el Corpus de Sang col·laborà amb les autoritats, i a la guerra dels Segadors féu costat a la Generalitat.
El 1653 fou elegit procurador a Roma de la congregació provincial d’Aragó.
(Barcelona, segle XVII – 1663)
Pintor. Fou molt apreciat, però malauradament gran part de la seva producció no s’ha conservat.
Pintà el retaule major de l’església parroquial de Sant Feliu de Codines (1636), única obra conservada, en part, i hom li atribueix una pintura i un dibuix que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
També pintà les cambres del Consell de Cent de Barcelona i el claustre de Sant Francesc de Paula.
(Vic, Osona, juny 1663 – Cadaqués, Alt Empordà, 6 novembre 1726)
Escultor. Autor del gran retaule de fusta policromada d’Arenys de Mar, iniciat el 1706. una de les peces cabdals del barroc català.
També és autor dels retaules de Sant Martí de Palafrugell i de Cadaqués (1723), projectat per Jacint Morató i acabat per Joan Torres.
És un exemple típic del barroc exuberant de principis del segle XVIII.
Fou el pare del també escultor i arquitecte Pere Costa i Cases.
Dades dels Països Catalans 