Arxiu d'etiquetes: 1641

Ferrer de Guissona, Jeroni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Guissona, Segarra, 1641)

Escriptor. Fou canonge de Guissona. El 1614 concorregué en un certamen poètic en honor de Teresa de Jesús amb unes Cobles a l’estil d’Ausiàs Marc, d’una escassa qualitat i d’un llenguatge arcaïtzant, i el 1618 en un altre dedicat a la Immaculada Concepció, amb unes octaves només conegudes pel Vexamen que el capità Vicenç Miquel de Moradell féu d’algunes obres presentades.

Tampoc no se’n conserva l’obra, potser en prosa, Llibre de doctrina moral en defensa de la Immaculada Concepció, elogiada en una poesia atribuïda a Vicenç Garcia.

Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, Selva de vàries sentències…, llibre de màximes en vers, d’intenció moralitzadora i de caràcter popular, del qual fou publicada només una petita part, amb el nom de Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències (1623).

Dorda i Germí, Francesc

2 Respostes

(Mataró, Maresme, 19 març 1641 – Poblet, Conca de Barberà, 3 desembre 1716)

LXXV Abat (XXI dels quadriennals) de Poblet (1704-08) i bisbe de Solsona (1710-15).

Amic del rei-arxiduc Carles III, fou el seu almoiner, superintendent de les despeses de la cort, vice-tresorer general i, finalment, president del Consell d’Hisenda. Proposat com a bisbe de Potenza (Itàlia) per Carles III (1707), no n’ocupà la seu.

El 1715 fou expulsat de la seva diòcesi de Solsona per Felip V de Borbó. Es retirà al monestir de Poblet, on ha estat conservada la documentació de les seves importants actuacions financeres.

Cotoner -llinatge-

4 Respostes

(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)

Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.

El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner  (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV)  Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:

Nicolau Cotoner i Genovard  (Illes Balears, segle XIV)  Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:

  • Bernat Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Gabriel Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV).
  • Nicolau Cotoner i Saguals  (Illes Balears, segle XV)  La seva línia comença a adquirir importància amb el seu besnét:

Antoni Cotoner i Vall-llobar  (Illes Balears, segle XVI)  Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:

Bernat Lluís Cotoner i Ballester  (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:

Bruniquer i Riera, Esteve Gilabert

4 Respostes

(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1561 – Barcelona, 1641)

Cronista. Fou notari públic de Barcelona, escrivà de ració del consell municipal (1603) i síndic de la ciutat (1608). Anà a Roma enviat pel Consell de Cent com a representant de la ciutat.

Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum previlegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d’ordinacions de Bernat Soler i redactà el Ceremonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, coneguda per Rúbriques de Bruniquer, recopilació del dret administratiu de Barcelona, la qual fou començada el 1608 i va publicar-se entre els anys 1912 i 1916.

També escriví algunes obres sobre la ciutat, com la Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona…, obra redactada el 1630, que és una història més o menys llegendària de la ciutat amb la descripció dels aspectes econòmic, cultural, urbà i religiós, i que es publicà en dues edicions (1871 i 1885); així com també, el Manual de novells ardits o Dietari dels anys 1603-07.

Claris i Casademunt, Pau

20 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1586 – 27 febrer 1641)

Polític i eclesiàstic. Pertanyent a una noble família originària de Berga, cursà estudis de dret i després seguí la carrera eclesiàstica. El 1612 fou nomenat canonge de la seu d’Urgell, que era aleshores un focus d’oposició a la política eclesiàstica del govern d’Olivares, el qual pretenia imposar el delme sobre els béns eclesiàstics.

Claris excel·lí aviat per la seva ferma actitud en defensa dels privilegis del seu país. A les Corts del 1626 intervingué com a síndic del capítol d’Urgell, que també representà en els consells provincials i a Barcelona, on residí molt de temps. El 1632 entrà a formar part de la llista de diputats.

El 1636 prengué part en l’organització de l’oposició al bisbe Pau Duran, decidit reialista, que havia estat promogut al bisbat el 1634. El 1638 fou elegit diputat del braç eclesiàstic, càrrec que portava annex el de president de la Generalitat.

L’allotjament de les tropes dels terços al Principat, a causa de la guerra amb França, havia creat un clima molt tens que feia preveure enfrontaments. Pel març de 1640, complint ordres reials, el virrei manà empresonar al diputat militar Francesc Tamarit i sotmeté Claris a un procés, del qual fou absolt per falta de proves. Pel juny de 1640, en esclatar obertament la revolta (el Corpus de Sang), i s’inicià la guerra dels Segadors. Claris i els altres membres de la Generalitat trencaren definitivament amb el govern d’Olivares.

Davant la intervenció del govern central -un exèrcit de 25.000 homes que comandava el marquès de Los Vélez-, els representants catalans gestionaren l’ajut militar francès, que se signà a Barcelona el 20 d’octubre. Amb l’avanç de les tropes castellanes, que ocuparen Tortosa i Tarragona, Claris aconseguí d’enfortir els llaços amb França.

El 18 de gener de 1641, Catalunya es convertia en República sota la tutela militar francesa; el 23 de gener, Lluís XIII fou reconegut com a rei, i fou nomenada una junta de guerra amb participació de militars francesos; el 26 de gener, el marquès de Los Vélez fou derrotat a Montjuïc. La intensa activitat desplegada degué afectar la seva salut, ja que emmalaltí i morí al cap de poc temps.

Fou germà seu Francesc Claris i Casademunt  (Barcelona, segle XVI – segle XVII)  Prohom. El 1638 fou elegit Conseller Segon de Barcelona. Col·laborà a l’actitud política del seu germà, que el mateix any era elegit Diputat Eclesiàstic de la Generalitat.