(València, segle XVI – 1608)
Poeta en castellà. Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, baró de Bicorb i senyor de Quesa (Castellar). Membre de l’Acadèmia dels Nocturns de València, amb el pseudònim de Tranquilidad, on presentà diverses composicions poètiques de circumstàncies. El 1603 es casà amb Anna de Peralta.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1557 – València, 1608)
Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-.
Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al segle XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma post-tridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació.
Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits.
És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat post-tridentina de l’orde a la península Ibèrica.
Honorat de Figuerola (València, segle XVI – 1608) Teòleg. De la família dels barons de Nàquera. Es graduà en teologia i en cànons a València. Canonge (1583), Exercí diversos càrrecs eclesiàstics, entre ells el d’inquisidor apostòlic de Múrcia, València i Saragossa. És autor d’una al·legació contra els heretges, publicada a Roma el 1579.
Joan Figuerola (València, segle XIV) Canonge de la seu de València. És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos, inèdit.
Joan Martí Figuerola (València, segle XVI) Beneficiat de la seu de València i doctor en teologia. Sostingué disputes i controvèrsies amb els alfàquins, una de les quals a Saragossa, que inclogué en la seva obra, escrita cap al 1519, Lumbre de la fe contra la secta mahometana.
Pere Figuerola (País Valencià, segle XIV) Metge. El consell de la ciutat de València li encarregà de redactar, el 1373, uns estatuts per a l’ensenyament lliure de la medicina. Deixà inèdites unes normes higièniques en llatí per als seus dos fills que estudiaven a Tolosa.
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.
Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.
Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.
(València, 26 octubre 1568 – Lleó, Castella, 2 novembre 1608)
Poeta. Nét de Guillem Ramon Català de Valeriola. El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio.
Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó (1604).
Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants (1602). Deixà escrita una breu autobiografia, en català, i, en castellà, diverses poesies i discursos pronunciats a l’Acadèmia dels Nocturns.
Foren cosins seus:
Pelegrí Català de Valeriola (València, segle XVI – 1634) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Cuidado.
Guillem Ramon Català de Valeriola i de Borja (València, 1574 – segle XVII) Concorregué a l’Acadèmia dels Nocturns amb el sobrenom de Reposo.
Jaume Fornells (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608) Músic i monjo benedictí de Montserrat.
Joan de Fornells (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV) Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.
Josep Fornells (Mataró, Maresme, 1838 – 1902) Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.
(Lucena, Andalusia, 4 gener 1608 – Madrid, 14 gener 1670)
(o Lluís Ramon de Cardona) Comte d’Empúries i de Prades, duc de Cardona, marquès de Pallars i vescomte de Vilamur, Fill i successor d’Enric d’Aragó Folc de Cardona i Córdoba.
Va afegir als seus títols el gran lot del ducat de Lerma i el marquesat de Dénia pel seu matrimoni amb Isabel de Sandoval i Rojas. El 1660 es tornà a casar amb la marquesa de Las Navas Maria Teresa de Benavides y Dávila-Corella.
(Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIX)
Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343.
El primer de que hom té notícia fou Bernat Cotoner (Catalunya ?, segle XIV – Illes Balears, segle XIV) Noble. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou:
Nicolau Cotoner i Genovard (Illes Balears, segle XIV) Tingué tres fills, que foren els fundadors de les tres línies del llinatge:
Antoni Cotoner i Vall-llobar (Illes Balears, segle XVI) Cavaller. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l’audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d’ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill seu:
Bernat Lluís Cotoner i Ballester (Palma de Mallorca, segle XVII – Sicília, Itàlia, 1641) Jurista. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, regne de València i Aragó. Fou el pare de:
(Barcelona, 1608 – 1699)
…y Regiment de la Ciutat de Barcelona Repertori de la documentació municipal de Barcelona, dit Rúbriques de Bruniquer, pel nom del seu autor, Esteve Gilabert Bruniquer, classificat en capítols inicials, amb referències a eleccions, assistència dels consellers als actes religiosos, graduació guardada i visites protocol·làries, així com rebudes de reis i d’altres personatges, processons, donatius als reis, relació amb diputats, bisbes, governadors o d’altres personalitats, ambaixades, consolats d’ultramar, confraries, comerç, estudi general, baronies, proveïment i defensa, etc.
Fou redactat entre el 1608 i el 1614 i continuat pels escrivans Joan Guiu (1692) i Jeroni Brotons (1699). L’edició municipal, promoguda per Francesc Carreras i Candi i Bartomeu Gunyalons (1912-16), en cinc volums, fou feta a base de la còpia deguda a l’escrivà Sayós (1714), conservada a l’Arxiu Històric, així com els manuscrits originals de Bruniquer.
Dades dels Països Catalans 