(Mallorca, 1450 – 1453)

Revolta que tingué lloc per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels impostos, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic, etc.

La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa.

L’èxit inicial els féu assetjar la capital (26 juliol-1 agost 1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s’adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l’illa, Berenguer V d’Oms, féu pagar als rebels 2.000 lliures l’any com a senyal de servitud perpètua (8 abril 1451) i executà dos dels dirigents.

Poc després, tanmateix, els forans es tornaren a revoltar, arribaren davant ciutat i venceren l’exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell (a Muro, el 30 abril 1451). Aprofitaren la victòria per assetjar un altre cop la capital (del 5 maig al 3 juny), on tenien l’ajuda d’un grup de menestrals.

Això i el fracàs de les negociacions feren que el rei Alfons IV el Magnànim, decidit a acabar el conflicte, enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians (saccomanni), que hi desembarcaren per l’agost de 1452, sota les ordres del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill i de Centelles. Aquest vencé els forans a Inca (31 agost), i tot seguit inicià una forta repressió, que culminà amb l’execució dels capitosts Pere Font i Pere Mascaró (1453).

L’obra es completà amb els decrets reials del maig de 1454, pels quals els forans eren condemnats a pagar tots llurs deutes i la meitat del sou de l’exèrcit, a indemnitzar ciutadans i recatxats, a no protestar del saqueig de llurs béns fet pels italians i a pagar una multa de 150.000 lliures.

Aquestes mesures aguditzaren el procés de decadència de les viles i el despoblament del camp i afavoriren la compra per part dels ciutadans d’una gran part de les propietats de l’illa.

El cap principal de la revolta no fou agafat fins al cap d’un quant temps, i fou executat pel gener de 1457.