Arxiu d'etiquetes: 1335

Castelló de la Plana, governació de -1335/1707-

10 Respostes

(País Valencià, 1335 – 1707)

Antiga demarcació administrativa. Una de les tres en que fou subdividida la governació de València; d’origen medieval (el governador residí a Castelló des des 1335), subsistí fins a la Nova Planta (1707).

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al nord d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espada i el riu d’Uixó (o Belcaire), fins a la mar.

El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt ell.

En 1565-72 tenia 47.718 habitants (10.604 focs), dels quals 5.193 moriscs (1.154 focs).

Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó i dellà del riu d’Uixó.

Datini, Francesco de Marco

1 Resposta

(Prato, Itàlia, 1335 – 1410)

Mercader. L’any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394).

La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d’Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.

Cruïlles, Gilabert de -varis-

10 Respostes

Gilabert (I) de Cruïlles  (Catalunya, segle XI – 1035)  Noble. Testà el 1035. Fill seu fou Jofre (I) de Cruïlles.

Gilabert (II) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII)  Fill d’Humbert de Cruïlles. Sembla que anà a l’expedició d’Almeria (1147). Fou el pare de Gastó i de Galceran de Cruïlles.

Gilabert (III) de Cruïlles  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill de Gastó de Cruïlles. Es distingí a la conquesta de Mallorca (1229). Casà el seu fill Gilabert (IV) de Cruïlles i de Bestracà amb la pubilla de Peratallada.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XIV – Girona, 12 juny 1335)  Bisbe de Girona. Sota el seu mecenatge fou començat el magnífic retaule d’orfebreria de l’altar major de la seu.

Gilabert de Cruïlles  (Catalunya, segle XV)  Senyor de Riudarenes. Lluità al costat de la Generalitat en la guerra contra Joan II. El 1464 combatia a l’Empordà a les ordres de Bernat Gilabert de Cruïlles. Fou capità de la guarnició de Castelló d’Empúries. Malgrat la seva posició hostil al rei, era germà de Martí Guerau de Cruïlles, un dels reialistes més destacats.

Alegre, Pere

2 Respostes

(Manresa, Bages, segle XIII – Santes Creus, Alt Camp, 1335)

XVI Abat perpetu de Santes Creus (1309-35). Succeí Pere d’Artés. Gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya, que l’honorà amb diverses ambaixades.

Fou constructor d’obres importants, com el sepulcre d’aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori. En 1320 i 1326 rebé al seu monestir santa Isabel de Portugal, filla de Pere II el Gran. En 1327 i 1328, el nou rei Alfons III el Benigne féu llargues estades a Santes Creus.

Durant el seu abadiat prengué l’hàbit cistercenc l’infant Jaume, primogènit reial, on morí el 1333. Per delegació pontifícia fundà l’orde de Montesa a Barcelona l’any 1319, i en designà els primers mestres.

Cal considerar-lo un dels grans abats; la seva fou l’època més pròspera del monestir.

Pere Alegre fou succeït per Francesc Miró.

Fernández de Heredia, García

2 Respostes

(Munébrega, Aragó, 1335 – La Almunia de Doña Godina, Aragó, 1 juny 1411)

Eclesiàstic. Nebot de Juan Fernández de Heredia. Fou canonge de Mallorca (1372), ardiaca de Sant Feliu de Girona (1374) i bisbe de Vic (1377-83), d’on fou destituït pel rei Pere III el Cerimoniós a causa de la seva amistat amb l’infant Joan, duc de Girona. Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec.

Quan Joan I el Caçador pujà al poder, el féu arquebisbe de Saragossa (1387). Fou un fervent partidari de Benet XIII. En morir Joan I féu jurar els furs del regne a Martí I l’Humà (1398), i a la mort d’aquest fou partidari de Lluís d’Anjou i contrari a Jaume II d’Urgell en el problema successori, i assumí ell mateix la capitania general del regne.

Fou assassinat quan tornava del parlament de Calataiud per Antonio de Luna, urgellista i cap del partit aragonès, amb el qual s’havia enemistat perquè volia posar pau entre els nobles aragonesos. La seva família venjà aquesta tràgica mort, fet que repercutí greument al regne d’Aragó i a tota la corona.