Arxiu d'etiquetes: 1288

Felip de Mallorca i de Foix

7 Respostes

(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)

Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.

Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.

Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.

Aragó, Napoleó d’

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 1288 – segle XIV)

Fill bastard de Jaume I de Sicília (després Jaume II de Catalunya) i de la siciliana Gerolda. Mai no fou admés pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc. Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II.

Alfons III el Benigne, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert (1332). Pere III el Cerimoniós li confià alguna missió al Marroc.

Botonac i de Castellnou, Jaspert de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIII – València, 1288)

Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.

Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.

Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.

Escrivà, Bernat -personatge, s. XIII-

3 Respostes

(Vallespir, 1225/30 – Catalunya, 1288)

Personatge. Segons M. Coll i Alentorn, és Bernat Desclot mateix, autor de la famosa Crònica.

Tingué diversos càrrecs burocràtics: escrivà de la cúria de Gandia (1273), justícia del port de València i majordom d’Hug V d’Empúries. L’any 1282 entrà a la tresoreria reial i l’any següent inicià, segurament, la redacció de la seva Crònica.

El 1284 fou nomenat tresorer reial per Pere II el Gran i deixà el càrrec el 1285. Posteriorment fou nomenat cambrer d’Alfons II el Franc (1287).

Desclot, Bernat

12 Respostes

(Catalunya, segle XIII – 1288)

Cronista. Autor d’una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, la que porta el seu nom, coneguda també a través d’un manuscrit amb el títol de Llibre del rei En Pere d’Aragó e dels seus antecessors passats, probablement originari del vescomtat de Castellnou i relacionat amb el bisbe de València Jaspert de Botonac i de Castellnou.

L’únic testimoniatge personal que en resta és el seu nom, que surt al començament de la Crònica. A través d’aquesta, però, es pot deduir que tenia accés als documents de l’arxiu reial.

Segons els estudis de M. Coll i Alentorn, sembla que l’autor pot ésser identificat amb una certa seguretat amb Bernat Escrivà, cavaller del seguici reial.

Canfranc, pacte de -1288-

5 Respostes

(Canfranc, Aragó, 28 octubre 1288)

Acord signat per Alfons II de Catalunya, Eduard I d’Anglaterra i Carles II d’Anjou, per tal d’acabar la lluita per la possessió de Sicília.

Alfons alliberaria Carles II, investit pel papa amb la dignitat de rei de Sicília, a canvi del lliurament, en qualitat d’ostatges, dels dos fills del d’Anjou, i del pagament d’una fiança de 27.000 marcs d’argent.

L’acord fracassà per l’oposició del papa Nicolau IV.

Beatriu de Pallars i de Ventimiglia

4 Respostes

(Catalunya, abans 1288 – segle XIV)

Dama. Filla tercera del comte Arnau Roger I de Pallars i de la princesa grega Làscara de Ventimiglia.

El seu pare morí en 1288, quan ella tenia pocs anys. Amb la seva mare i les seves germanes restà sota la protecció del rei Alfons II el Franc.

Es casà el 1313 amb Guillem (II) de Montcada (I de la branca de Tàrrega–Fraga), en tingué una filla anomenada Teresa.

Sembla que fou una dona lleugera, fet que determinaria que el marit la tingués gairebé reclosa, a partir del 1321, a les possessions de Fraga.

Arnau Roger I de Pallars

7 Respostes

(Pallars, 1236 – 1288)

Comte de Pallars (1267-88). Fill i successor de Roger II de Pallars Sobirà i de Sibil·la de Saga.

Participà activament en les revoltes nobiliàries (1275 i 1280) del seu temps i fou tutor d’Ermengol IX i Àlvar I d’Urgell. Lluità al costat de Pere II el Gran a Tunis, Sicília i contra la invasió francesa del Principat (1285).

Fou un dels quaranta prohoms que feren fiança pel rei amb motiu del desafiament de Bordeus i, més tard, a Peralada salvà l’infant Alfons, que serví també fidelment arribat a rei (Alfons II el Franc), fent-li d’intermediari amb els nobles aragonesos de la Unió. Fou un dels tres ostatges oferts per l’alliberament del príncep de Salern.

De la seva muller Làscara de Ventimiglia, princesa grega, tingué tres filles, la més gran de les quals, Sibil·la I de Pallars, el succeí.