Arxiu d'etiquetes: 1285

Cabrit, Guillem

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Alaró ?, Mallorca, 1285)

Militar. Serví Jaume II de Mallorca i quan Alfons II el Franc conquerí l’illa (1285), es féu fort, amb Guillem Bassa, al castell d’Alaró. Quan el rei s’apoderà del castell, sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró.

Una tradició, que arranca ja del segle XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (Sant Cabrit i Sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar.

Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n’ha posat en dubte fins i tot l’existència històrica.

Bassa, Guillem

4 Respostes

(Illes Balears, segle XIII – Alaró, Mallorca, 1285)

Militar. Estigué al servei de Jaume II de Mallorca i, juntament amb Guillem Cabrit, es féu fort en el castell d’Alaró quan Alfons II de Catalunya conquerí l’illa de Mallorca.

Executat després de la caiguda del castell, ha estat venerat a l’illa com a sant.

Ferran IV de Castella-Lleó

3 Respostes

(Sevilla, Andalusia, 1285 – Jaén, Andalusia, 1312)

Rei de Castella-Lleó (1295-1312). Es va aliar amb Jaume II de Catalunya per repartir-se el regne de Granada, empresa que fou abandonada i hom només pogué conquerir Gibraltar (1309).

Formigues, illes

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà)

Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far.

Prop d’aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l’estol francès de Felip III de França per l’almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l’any 1285.

Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.

Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.

Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.

El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.

Durfort, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)

Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.

Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.

Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

Cruïlles, Bernat de -magnat, 1285/1365-

1 Resposta

(Catalunya, vers 1285 – vers 1365)

Magnat. Fill gran de Bernat de Cruïlles i de Bestracà. Sembla que amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs.

El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Olf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria.

En 1357-58 fou governador de Sàsser, el 1358 defensà amb èxit Guardamar (Baix Segura) contra els estols castellans i genovesos.

Posseí diversos feus a Sardenya (Barrala, Samassi).

croat -moneda, 1285/1707-

Deixa un comentari

(Barcelona, 1285 – 1707)

Moneda d’argent.

Creada per Pere II de Catalunya, amb el valor d’un sou de diners (dotze diners de tern), llei d’onze diners i mig d’argent i talla de setanta-dues peces per marc, que correspon a un pes teòric per croat de 3,3 g.

Anomenada així per la gran creu que tallava el revers.

Cerverí de Girona

8 Respostes

(Girona, 1259 – 1285)

Trobador en llengua provençal. Pseudònim de Guillem de Cervera. D’origen humil, apareix vinculat a les corts dels Cardona i dels reis Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran.

És considerat el darrer dels trobadors clàssics i el de més obra conservada: 114 composicions líriques, cinc de narratives i l’extensa col·lecció didàctica dels Proverbis, de caire moralitzant, composta entre el 1259 i el 1280.

En un estil que va des del to popular a les formes de màxim virtuosisme i es caracteritza per les atrevides associacions d’idees i el gust per la rima difícil, i en part té per fons la poesia tradicional o popular, fet que caracteritza la seva poesia.

Escriví poemes amorosos, religiosos i descriví fets històrics amb un atac a les classes dels rics i poderosos, de les quals cal remarcar: La faula del rossinyol, Maldit bendit, Cançó de Madona Santa Maria (1269) i les Planys fets a la mort del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Jaume I el Conqueridor.

Cefalú, tractat de -1285-

Deixa un comentari

(Cefalú, Palerm, Itàlia, 1285)

Pacte signat per Carles de Salern, presoner de Pere II el Gran, segons el qual el primer, a canvi del seu alliberament, renuncià a l’illa de Sicília a favor de Jaume, germà del futur Alfons II el Franc.

El pacte preveia, a més, el casament de Jaume amb una filla de Carles, i el de la infanta catalana Violant d’Aragó amb un dels fills d’aquest.

Carles fou obligat a ratificar-lo quan fou traslladat a Catalunya, però, no fou reconegut ni per França ni pel papa Honori IV, els quals no acceptaren la cessió de Sicília i hi adreçaren un nou atac (1286).