Arxiu d'etiquetes: 1095

Abú -varis bio-

Deixa un comentari

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Abd Alläh -varis bio-

3 Respostes

Abd Alläh  (Illes Balears, segle X – 1036)  Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugähid de Dénia, creà per a ell.

Abd Alläh al-Balansï  (País Valencià ?, segle VIII – València, 823)  Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisäm I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam I, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.

Abd Alläh al-Murtadä  (Illes Balears, segle XI – 1095)  Governador d’Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.

Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu’min  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les Illes. Fou destituït el 1208.

Abd Alläh ibn ‘Isäm al-Hawlänï  (Illes Balears, segle X – la Meca, Aràbia, segle X)  Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.

Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya  (Illes Balears, segle XII – 1203)  Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.

Abd Alläh ibn ‘Iyäd  (al-Andalus, segle XII – Conca, Castella, 1147)  Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.

Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya  (Illes Balears, segle XII – 1151/55)  Polític. Governador de Granada (vers 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.

Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr  (al-Andalus, segle VII – 714)  Polític. Governador d’Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.

Abd Alläh ibn Tä’Alläh al-Kumí  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.

Dolça I de Provença

9 Respostes

(Provença, França, vers 1095 – Catalunya, 1127)

Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença.

Mort Gilbert (vers 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva.

Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l’any 1113, li feia donació dels seus territoris.

Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d’Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda.

Caboet -llinatge-

4 Respostes

(Alt Urgell, segle X – segle XII)

Llinatge originari i senyor de la vall de Cabó (antigament Caboet), documentat des de la segona meitat del segle X. Al començament del segle XI regia la comdoria de Caboet Isarn de Caboet.

Els Caboet es distingiren per llur fidelitat i adhesió a l’església d’Urgell, que des de la primera meitat del segle XI els infeudà les seves possessions d’Andorra, i més tard per les valls de Sant Joan i de Cabó.

El primer membre conegut fou Isarn de Caboet  (Alt Urgell, segle XI) Noble. Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet, la qual transmeté al seu fill:

Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – 1095)  Noble. Transmeté la comdoria de Caboet al seu fill:

Guillem Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XI – segle XII)  Noble. Transmeté la comdoria al seu fill:

Miró Guitard de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté Caboet al seu fill:

Ramon de Caboet  (Alt Urgell, segle XII)  Noble. Transmeté els seus béns al seu fill:

Arnau de Caboet  (Alt Urgell, segle XII – 1170)  Noble. Senyor d’Andorra i vassall del bisbe d’Urgell. Morí deixant la seva filla Arnaua de Caboet sota la protecció del bisbe urgellenc. Amb ell s’extingí la línia masculina dels Caboet.

Bertran -bisbe Barcelona, 1086/95-

1 Resposta

(Provença ?, França, segle XI – Barcelona, 1095)

Bisbe de Barcelona (1086-95).

Fou abat del monestir agustí de Sant Ruf, a Provença. Més tard fou nomenat bisbe de Barcelona, on succeí Umbert de Cervelló.

En 1093 convertí en monestir dels agustins l’església de Sant Adrià de Besòs, que pertanyia a la canonja de Barcelona. El primer prior del nou establiment fou Oleguer, futur prelat i sant.

Consta que Bertran es deixà arrossegar per les pràctiques simoníaques pròpies de l’època. Vengué l’ardiaconat de Barcelona a Berenguer de Montcada.

Fou succeït a la diòcesi per Folc de Cardona.