(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, darreria del segle X)
Manuscrit miniat anònim de la catedral d’Urgell.
Sembla derivat del Beatus de Valcavado (Universidad de Valladolid) o del Beatus primer de la Biblioteca Nacional de Madrid.
El tret més característic de les seves miniatures és l’estilització.
(Girona, 975)
Manuscrit miniat. Originari del regne lleonès.
Fou escrit, en lletra visigòtica, pel prevere Senior, i miniat en rica policromia, on hi abunden l’or i l’argent, pel prevere Emeteri i la monja Ende o Eude pintrix. Emeteri fou deixeble de Magius.
Fou acabat el 975, i el 1078 passà a la catedral de Girona, on es conservat. Bé que incomplet, té encara 284 folis.
Deriva del Beatus de la Pierpont Morgan Library, i fou imitat al Beatus copiat a Girona al final del segle XI i conservat a la biblioteca de Torí.
(Barcelona, 1945 – 1965)
Publicació en vuit volums dels texts radiats per Ràdio Barcelona, redactats per iniciativa de l’Institut Municipal d’Història i publicats a càrrec de l’editorial Aymà.
De diversa col·laboració i de temes referits a la història de Barcelona, els articles són generalment de primera mà.
Paral·lelament, l’Institut Municipal d’Història publicà cinc quaderns de “Sumario de Emisiones” (1944-49), amb resums i algun treball original.
Durant els anys 1959-65 la publicació prengué nova forma i, sota el títol de “Divulgación Histórica de Barcelona”, aparegueren quatre volums més, publicats per l’ajuntament, el darrer dels quals conté un índex general.
(Barcelona, febrer 1977 – )
Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.
El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.
El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.
(Barcelona, 3 juliol 1881 – 31 desembre 1893)
Revista fundada per Jaume Massó i Torrents.
Es destacà per l’esperit renovador, la defensa del català i la preocupació per la unificació de la llengua, adherint-se a les propostes ortogràfiques i lingüístiques de Pompeu Fabra.
Al llarg de les diferents etapes introduí els corrents més avançats com el positivisme, el naturalisme i el modernisme.
(Vic, Osona, 1952 – )
Publicació semestral del Patronat d’Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d’investigació comarcal i general.
Hi han col·laborat, entre d’altres, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent.
Enllaç web: Ausa
(Catalunya, 1907)
Novel·la de Santiago Rusiñol, publicada el 1907. El 1910 en féu una versió escènica en cinc actes, que s’estrenà set anys després.
S’hi narra la vida del senyor Esteve, assenyat i gris botiguer, propietari de “La Puntual”, que veu trontollar el seu món quan el fill, en Ramonet, amb una actitud típicament modernista, es nega a continuar el negoci perquè vol ser escultor.
A base de records més o menys autobiogràfics i amb un llenguatge força expressiu, Rusiñol descriu l’arquetipus de la petita burgesia barcelonina de finals del segle XIX.
(Catalunya, 1955)
(ALDC) Atlas dirigit per Antoni M. Badia i Margarit. Elaborat per ell amb un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona.
Amb l’exploració de prop de 200 localitats i de formar, per la gravació en magnetòfon de part de les enquestes, un arxiu dels dialectes catalans. Dedica especial atenció a les zones de frontera i als aspectes etnogràfics.
És emprat el mètode indirecte.
(Catalunya, 1912 – 1964)
(ALC) Atlas dels parlars catalans. Preparat per Antoni Griera. Les enquestes foren fetes entre entre el 1912 i el 1921.
La publicació dels materials començà el 1923, però fou interrompuda el 1939, sense esperances de continuació, per la desaparició dels materials. Però les enquestes dutes a terme per Antoni Pladevall han fet possible l’acabament de l’obra (1962-64). Té el mèrit d’haver estat el primer atles lingüístic de la península Ibèrica.
Els criteris aplicats són: investigador i informador únics, localitats populoses, escassa densitat de punts a l’àrea meridional, alfabet fonètic de Gilliéron, no prou adaptat al sistema català, i presentació dels materials per ordre alfabètic.
(Catalunya, 1375)
Mapamundi. Conservat a la Bibliothèque Nationale, de París.
Consta de sis fulls de pergamí que representen la zona temperada del Nord, entre el meridià de Hierro i el mar de la Xina (llevat dels dos primers fulls, amb texts cartogràfics i un calendari).
És atribuït a Cresques Abraham o al seu fill Jafudà Cresques. És il·luminat amb colors i els textos explicatius són en català.
Sembla que el futur Joan I el Caçador en féu present a Carles VI de França.
Dades dels Països Catalans 