(Tarragona, 23 agost 1808 – Berga, Berguedà, 1814)
Periòdic de l’òrgan de la Junta Suprema del Principat editada a diverses localitats de Catalunya durant la Guerra del Francès, per iniciativa d’Antoni Brusi.
(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)
Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.
Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.
(Catalunya, segle XIII – segle XV)
Compilació de lleis normatives medievals de caràcter general donades pel rei des de Jaume I, també anomenades Constitucions.
Posteriorment, els furs foren lleis aprovades en les Corts Catalanes.
En les Corts del 1413, sota el regnat de Ferran I d’Antequera, foren compilades en Les Constitucions i altres drets de Catalunya.
(Catalunya, 1906)
Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.
Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.
Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.
Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.
(Barcelona, novembre 1847 – març 1848)
Setmanari cabetià fundat i dirigit per Narcís Monturiol.
Edità fragments de Viaje por Icaria, traduïts per Orellana i Monturiol, obra que fou publicada el 1848. També publicà els fullets De qué manera soy comunista i Mi credo comunista.
Fou substituït per “El Padre de Familia” (Barcelona, octubre 1849 – març 1850).
(Catalunya, segle XIV)
Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.
La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.
(Barcelona, 15 novembre 1946 – )
Publicació cinematogràfica en castellà.
Dedicada a la crítica i al comentari dels fets cinematogràfics. Primerament fou quinzenal, i després setmanal. Des del 1973 ha pres el nom de “Nuevo Fotogramas”.
Ha tingut èxit popular i, sobretot a la segona època, ha adquirit una certa intenció crítica.
(Barcelona, febrer 1904 – desembre 1907)
Revista mensual d’art. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà un total de 25 números. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista “Pèl & Ploma”.
Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.
Dades dels Països Catalans 