(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
(o Govern de les Illes Balears) Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu.
La seu és a Palma de Mallorca.
(País Valencià, 1361 – )
Organisme de govern. Fins al segle XVIII, l’origen, l’evolució, les atribucions i el final de la Generalitat Valenciana, que al segle XIV fou coneguda com a Diputació del Regne, foren molt semblants als de la Generalitat de Catalunya.
Actualment és també l’òrgan de govern autònom de l’anomenada Comunitat Valenciana, que tornà a tenir vigència a partir del 1982, després d’haver entrat en vigor l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, d’acord amb el qual componen la Generalitat Valenciana les Corts Valencianes, l’òrgan legislatiu i de control polític, el president i el Govern valencià.
El primer president de la Generalitat Valenciana de l’època moderna fou Joan Lerma, al qual succeí Eduardo Zaplana (1995) i des de llavors han estat quasi sempre presidents del Partit Popular.
La seu del govern està situat al Palau de la Generalitat de València.
Enllaç web: Generalitat Valenciana
(Rosselló, 1969 – vers 1972)
(FJC) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana.
Fou substituït pel Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació.
(Palma de Mallorca, juliol 1914 – 1936)
Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política.
S’inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera.
Tingué com a òrgan de premsa “La Vanguardia Balear”, i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.
(Barcelona, 1937)
Veure> Maig, Fets de (esdeveniments entre anarquistes i comunistes).
(Perpinyà, 1895 – 1896)
Federació creada per a solidaritzar-se amb les reivindicacions dels partits obrers francesos i dels congressos socialistes internacionals.
El 1896 s’adherí al Partit Obrer Francès, de Jules Guesde. El seu òrgan fou “Le Républicain”.
(Illes Balears, maig 1932 – 1936)
Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20).
Celebrà quatre congressos fins al juliol de 1936, i els d’abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes.
El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.
Veure> Federació Comunista de Llevant (organisme polític, 1923-36).
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.
Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.
El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.
(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
Dades dels Països Catalans 