(València, 1933 – 1936)
Organisme. Reuní els sindicats de la ciutat de València que abandonaren la CNT i formaren part dels Sindicats d’Oposició. Els dirigents principals foren Domènec Torres i Cristòfor Parra.
Majoritàriament davant l’organització local refeta per la direcció faista de la CNT, assolí 15.450 afiliats i 13 sindicats (desembre 1935).
(Illes Balears, abril 1903 – 1925)
Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893.
A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500).
El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.
(País Valencià, 1913 – 1939)
Organisme. Aplegà les cooperatives existents al País Valencià. Fou creada per Regina Lamo i Cebrià Gay. Tingué com a òrgan de premsa “La Cooperación” (València).
Reorganitzada el 1928, sota l’impuls de Vicent Genovès, es reféu de nou per a ingressar en la Federació Nacional de Cooperatives Espanyoles (1934).
(País Valencià, 1923 – 1936)
Organisme. Reuní els grups comunistes del País Valencià i Múrcia, creat com a organització regional del PCE. Julià Gorkin i Hilari Arlandis en foren inicialment els dirigents més importants.
Durant la guerra civil tingué “Frente Rojo” com a òrgan de premsa.
(Illes Balears, 1915 – 1936)
Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel març 1915) reuní a Alaró 28 delegats.
Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal.
Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna.
Veure> Joventut Nacionalista la Falç (agrupació catalanista, 1918-39).
Veure> Sau, Estatut de (projecte d’Estatut de Catalunya del 1978).
(País Valencià, juliol 1931 – 1936)
Projecte de llei, amb iniciativa fonamentalment blasquista. La negativa de nuclis republicans a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenat Conjunció de Partits, per una banda, i la Dreta Nacional i el PURA, per l’altra, mentre creixia les aspiracions estatuàries de la població.
L’arribada del Bienni Negre (novembre 1933) paralitzà les campanyes. A partir del febrer de 1936 es reanimà amb més força que mai la campanya pro Estatut, aquesta vegada sostinguda tant pels fronts populars com pels ajuntaments i les diputacions que quedà esmorteïda per l’inici de la guerra civil, tot i que hom en coneix, almenys, tres avantprojectes que no prosperaren.
(Illes Balears, juliol 1931)
Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.
Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.
Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.
(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.
Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.
Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.
Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.
Dades dels Països Catalans 