Arxiu de la categoria: Monuments

Drassanes de Barcelona, les

10 Respostes

(Barcelona, segle XIII)

Conjunt d’edificis de les antigues drassanes. Començades probablement per Jaume I el Conqueridor, el sector central, compost de vuit grans naus paral·leles cobertes amb arcs diafragmàtics, fou enllestit el 1381.

Entre el 1612 i el 1618 s’ampliaren amb noves naus, però després de la Guerra de Successió (1714), a causa de la decadència marítima de la ciutat, foren destinades a caserna.

Constitueixen una de les millors mostres del gòtic civil català i són la drassana medieval més gran i ben conservada del món.

Actualment hi és instal·lat el Museu Marítim de Barcelona.

Draga, la

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Assentament lacustre neolític, situat a pocs metres de l’estany de Banyoles, en una zona generalment inundada durant l’hivern; però originalment la riba era més allunyada, a uns 50 m. La seva extensió era d’uns 3.000 m2, que eren ocupats per cases i graners.

El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè mil·leni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa.

Ha donat un gran volum d’informació sobre l’economia de l’època, basada en l’agricultura cerealícola (blat dur, ordi vestit i pisana), complementat amb el conreu de lleguminoses (fava i pèsol), i en una ramaderia prou diversificada en la qual dominen els ovicàprids, seguits pels bòvids i els súids.

Dos Pins, turó dels

Deixa un comentari

(Cabrera de Mar, Maresme)

Necròpoli ibèrica. S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent.

Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.

Doma, la

2 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental)

Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.

Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial.

L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del segle XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.

Doldellops

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp)

Quadra i antiga granja del monestir de Poblet.

Establerta en una partida donada al monestir el 1154. L’abat Ponç de Copons (1316-48) la reformà i construí un notable edifici gòtic.

Adquirida el 1700 per Joan Segarra i Colom, que hi construí la capella, romangué de la família fins al 1930, que l’adquirí Cèsar Martinell, el qual hi reuní una col·lecció d’art modern.

Diable, pont del * -Tarragona-

Deixa un comentari

(Tarragona, Tarragonès)

Nom popular del pont de les Ferreres.

Diable, pont del -Martorell-

4 Respostes

(Martorell, Baix Llobregat)

Pont d’origen romà damunt el Llobregat. Corresponia a la via Augusta.

En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament. Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont.

L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39.

Des del 1931 és monument nacional.

Daina, cova d’en

2 Respostes

(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)

Monument funerari dolmènic, un dels dòlmens més coneguts i visitats de Catalunya, gràcies a la bona restauració que en féu Lluís Esteve l’any 1954 i el seu fàcil accés des de la carretera de Romanyà de la Selva, a poca distància del mateix poble.

Es tracta d’una gran galeria, de planta en V, feta de granit, amb la cambra i el corredor una mica diferenciats, que es devia construir vers la meitat del III mil·leni aC.

Les seves dimensions són de 7 m de llarg per 1,5 m d’ample a la cambra i una alçada màxima de 2 m. El túmul és circular, d’uns 10 m de diàmetre, i acaba amb un cromlech de lloses grosses clavades, únic per les seves dimensions a Catalunya.

Creu d’en Cobertella, la

Deixa un comentari

(Roses, Alt Empordà)

Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor.

És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres.

Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.

Creixenturri

2 Respostes

(Camprodon, Ripollès)

(o Greixenturri)  Llogaret, fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià.

Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507.

L’antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (segle XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses.

Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al segle XVIII, santuari del Remei, molt reformat al segle XIX.