Poblat ibèric, excavat parcialment per Vicent Pascual i Miquel Tarradell (els materials són al Museu Camil Visedo d’Alcoi).
Fou edificat sobre un poblat del bronze valencià i tingué vida durant els segles V-IV aC. Conserva en bon estat una part del recinte emmurallat.
(Puçol, Horta, 25 octubre 1811)
(o de Sagunt) Fet d’armes de la guerra del Francès que tingué lloc vora aquesta població valenciana. Les tropes espanyoles comandades pel general Blake, sumaven 25.000 homes, mentre que les franceses, dirigides pel general Suchet, comptaven amb uns 22.000 homes.
Malgrat la diferència numèrica, els francesos, que disposaven d’abundant artilleria, guanyaren la batalla i prengueren posteriorment la ciutat de València.
Hi moriren 4.681 espanyols i uns 1.000 francesos.
(Catalunya-Aragó, octubre 1283)
Privilegi concedit per Pere II el Gran a les corts de Saragossa (1283-84), pressionat per la Unió Aragonesa.
Consta de 31 articles, en els quals, a més de confirmar els privilegis d’Aragó, Terol, Ribagorça i València, el rei concedí de convocar corts als aragonesos cada any, no declarar la guerra sense escoltar el seu consell, en el qual haurien de participar també els ciutadans, i que el justícia d’Aragó intervingués en tots els plets que arribessin a la cort, mesures encaminades a retallar l’autoritat reial per mitjà de les corts, el consell reial i la figura del justícia.
Altres articles contenien privilegis judicials, jurisdiccionals, militars i econòmics i fiscals.
(Aragó, 28 desembre 1288 – 14 octubre 1348)
Conjunt de concessions atorgades per Alfons II el Franc, forçat per la Unió d’Aragó, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.
Segons el privilegi -de fet, dos privilegis-, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals; en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei.
A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que hauria de consultar en tots els afers relatius a Aragó, València i Ribagorça.
Ambdós privilegis miraven, doncs, de limitar l’autoritat reial i de contrapesar la influència decisiva de Catalunya dins la Corona amb la incorporació de Ribagorça a Aragó, que fou aconseguida el 1300, i amb el control polític, o almenys institucional, del Regne de València.
No havent estat atorgats de conformitat amb totes les corts del regne, ni Jaume II el Just ni Alfons III el Benigne no els confirmaren.
Amb Pere III el Cerimoniós el conflicte desembocà en la guerra de la Unió, amb el resultat de la revocació dels privilegis el 14 d’octubre de 1348.
Veure> Sant Salvador dels Prats (antiga església).
Antic terme.
Veure> les Casesnoves de Torrent (antic lloc).
(Eivissa)
Antic quartó de l’illa, que el Repartiment de Mallorca correspongué a Nunyó Sanç. Passa successivament al rei, a Montgrí, al paborde i canonges de Tarragona i al ardiaconat de Sant Fruitós (també de la catedral de Tarragona).
El seu nom ve de l’extensa badia de Portmany, que s’obre a les seves costes. Correspon, encara que no exactament, al terme de Portumany de l’Eivissa musulmana.
Veure> port Fangós (antic port del delta de l’Ebre).
Dades dels Països Catalans 