Arxiu de la categoria: Història

Balaguer, vegueria de

6 Respostes

(Noguera, segle XIV – 1716)

Antiga demarcació administrativa, que comprenia la vall d’Àger, la vall de Farfanya, la riba esquerra del curs de la Noguera Ribagorçana al sud del Montsec, llevat dels termes d’Ivars de Noguera i de Camporrells (Llitera), i la riba dreta del Segre des de Gerb fins a l’aiguabarreig amb la Noguera Ribagorçana, inclosos els termes de les Avellanes i de Vilanova de les Avellanes, tret, però, del de Menàrguens.

D’antuvi Balaguer havia estat cap de sots-vegueria dependent de la vegueria de Lleida.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V de Borbó, vigent fins al 1833, la vegueria de Balaguer fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l’alcaldia major de Balaguer.

Balaguer, batalla de -1938-

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, del 22 al 28 maig 1938)

Acció militar de la guerra civil espanyola, de contraatac de les forces republicanes (integrades en part per elements de la lleva del 1941, de 17 anys) per tal de reduir el cap de pont establert a la riba esquerra del Segre per les forces franquistes, que havien ocupat Balaguer el 8 de maig, i situat el front a la línia del Segre, sense, però, aconseguir-ho.

El 9 i 11 d’agost següent les forces republicanes repetiren l’intent, en connexió amb la batalla de l’Ebre, travessaren el riu i les forces de Franco, per tal de no restar encerclades, es replegaren a la riba dreta del Segre.

Baix Urgell, vescomtat del

9 Respostes

(Catalunya, 1094 – 1132)

Vescomtat de l’antic comtat d’Urgell. Apareix usat per primera vegada el 1094 per Guerau II de Cabrera, vescomte de Girona, senyor d’Àger i de Cabrera.

A partir del 1132 canvià la denominació per la de vescomtat d’Àger.

Baiona, tractat de -1462-

6 Respostes

(Baiona, França, 9 maig 1462)

Acord signat per Joan II el Sense Fe a Saragossa el 21 de maig i per Lluís XI de França a Chinon el 15 de juny en plena guerra civil catalana. Complementava el de Salvatierra, signat el 3 de maig pels mateixos reis.

La clàusula de l’obligació general, segons la qual les rendes dels comtats de Rosselló i de Cerdanya restaven obligades al pagament de 200.000 escuts, era modificada per la cessió temporal al rei francès, fins a l’extinció del deute, dels drets sobirans, la jurisdicció i els emoluments sobre els mencionats comtats, així com dels castells de Perpinyà i de Cotlliure.

Baiona, sentència arbitral de -1463-

2 Respostes

(Baiona, França, 23 abril 1463)

Resolució donada per Lluís XI de França, que actuava de jutge, amb la finalitat de posar fi a l’antagonisme existent entre Joan II de Catalunya i Enric IV de Castella, el darrer dels quals la Generalitat, en rebel·lia contra el primer, havia proclamat sobirà de Catalunya.

En virtut de la sentència, Enric IV havia de retornar a Joan II les places que li havia pres dins Navarra i es comprometia a deixar d’ajudar la Generalitat.

Per la seva banda, Joan II havia de lliurar Estella i la seva merindad a Castella, havia de renunciar a les seves rendes castellanes i de comprometre’s a concedir una amnistia general als catalans, i d’acceptar els privilegis del Principat, en el cas que Lluís XI aconseguís, en el termini de tres mesos, que la Generalitat cedís en la seva hostilitat a Joan II.

La sentència que fou admesa a Castella (29 d’abril) i a Aragó (4 de maig), no aconseguí amb tot de posar fi a la guerra civil catalana, que era, en definitiva, la causa que l’havia feta necessària.

ausoceretes

Deixa un comentari

(Garrotxa)

(o ausoceretans)  Poble pre-romà, ibèric, poc conegut. Per les dades geogràfiques que dóna Avié en l’Ora marítima (550) i els pobles veïns que esmenta, es pot situar en la comarca, entre Besalú i Olot. Altres fonts (Ptolemeu) situen en aquest mateix lloc els castel·lans.

La seva etimologia fa pensar que es tractava d’una barreja entre ausetans i ceretans.

ausetans

8 Respostes

(Osona)

Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l’actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar.

Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l’aliança amb els romans o amb els cartaginesos.

Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.

Ausetània

Deixa un comentari

(Osona)

Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l’actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa.

Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui).

L’abundància d’encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana.

Ausa -antiga Vic-

7 Respostes

(Vic, Osona)

Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.

En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.

Atenes, ducat d’

97 Respostes

(Grècia, 1311 – 1390)

Territori format per la Beòcia i l’Àtica. L’any 1308 passà a Gautier de Brienne, que, en guerra amb alguns senyors grecs i amb el mateix emperador Joan II Ducas, soldejà la Companyia Catalana (1310).

Un cop recuperats els castells i indrets que li havien estat arrabassats, Gautier concedí terres a una petita part dels catalans mentre ordenava als altres que sortissin del territori sense pagar-los la soldada.

Aquests, però, el derrotaren i trobà la mort a la batalla del Cefís (1311) i s’instal·laren a les ciutats, on introduïren el règim municipal català (Usatges de Barcelona). Posteriorment sol·licitaren el nomenament d’un duc al rei Frederic II de Sicília.

Primer ho fou el seu segon fill, Manfred I d’Atenes (1312-17), i després el tercer, Guillem de Sicília (1317-38), però qui de fet governava era el vicari Alfons Frederic (1317-30), que signà un tractat de pau amb Venècia (1319) i conquerí Siderocastrón, Ptiòtida i el sud de Tessàlia, amb la qual cosa quedà format el ducat de Neopàtria (1319), que en endavant aniria sempre unit al d’Atenes (ducats d’Atenes i Neopàtria).

La sobirania directa pertocava al regne català de Sicília i de manera indirecta a la corona catalano-aragonesa.

Renovada la treva amb Venècia (1331), fou vençut Gautier II de Brienne a Atenes (1335) i se succeïren en el ducat Joan de Sicília i de Caríntia, marquès de Randazzo (1338-48), i Frederic de Sicília (1348-55). Mort aquest últim, el títol ducal passà a Frederic III de Sicília, que el cedí a la seva germana Elionor, casada amb el rei Pere III el Cerimoniós. Pels Capítols d’Atenes (1380) els ducats grecs quedaven definitivament incorporats a la corona catalano-aragonesa.

Poc temps després, el florentí Nèrio Acciaiuoli començà (1385) la conquesta sistemàtica: Atenes es lliurà el 1388 i el castell de Neopàtria el 1390.

Durant aquesta època el català, fou, al costat del llatí, la llengua oficial dels ducats.