(Catalunya, segle XIII – )
Advocació mariana. Entre els santuaris catalans més antics destaquen el de Vinaròs (Baix Maestrat), el de Reus (Baix Camp), el de Canet (Maresme), el de la Fatarella (Terra Alta), etc, fins prop de trenta capella i santuaris.
Sovint hom donà el nom de la Misericòrdia, o casa de Misericòrdia, a les cases de beneficència per a vells o infants desemparats posades sota l’advocació de la Mare de Déu (Barcelona, Girona i Vic, València, Palma de Mallorca, entre altres).
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV de Barcelona (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
(Catalunya, segle XVII – )
Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València.
Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa.
(Santa Maria de Miralles, Anoia)
Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al segle X.
El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna.
Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall.
(Maestrat, 1712 – 1714)
Nom amb que fou coneguda la guerra de Successió sobretot a les terres de Morella.
El nom ve del fet que en aquella zona la lluita va començar quan forces procedents de Catalunya, anomenades miquelets, passaren el riu Ebre, s’apoderaren de Vinaròs i recorregueren aquelles terres augmentant llurs forces amb els partidaris de l’arxiduc Carles que s’hi trobaven.
Entraren a la Tinença de Benifassà i fortificaren Bel, Bellestar i Castell de Cabres.
Al cap de poc temps foragitaren les tropes de Carles Gazulla d’Ursino, el qual entrà a Morella al començament del 1712.
(Catalunya, 1640 – 1812)
Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.
El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.
Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.
Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).
(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)
Cos de soldats.
Format per immigrants catalans a l’Argentina, que lluitaren contra la invasió britànica de Buenos Aires.
Antic nom de la població de Sant Pere Pescador.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.
Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagès i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.
El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.
Pertangué als Milany i als Pinós.
