Arxiu de la categoria: Història

Barletta, desafiament de -1503-

(Barletta, Pulla, Itàlia, 13 setembre 1503)

Fet d’armes esdevingut durant la guerra entre Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya per la possessió de la Capitanata.

El combat enfrontà tretze cavallers italians contra tretze de francesos, que foren vençuts per aquells.

Bagur *

(Baix Empordà)

Grafia antiga de la població de Begur.

Bages -antic pagus-

(Catalunya)

Antic pagus del comtat d’Osona. Origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.

Baetulo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat romana corresponent a l’actual Badalona.

Bacasis

(Bages)

Ciutat indígena dels lacetans. Cal situar-la dins la comarca, alguns autors l’identifiquen amb Manresa.

BA

(Barcelona, segle XVIII – 1957)

Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.

Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.

Avinyó, combat d’ -1848-

(Avinyó, Bages, 16 novembre 1848)

Acció d’armes de la Segona Guerra Carlina, amb victòria de les tropes carlines, manades pel general Rafael Tristany, sobre els liberals de Manzano.

Arran d’això Rafael Tristany fou nomenat comte d’Avinyó el 1848 pel pretendent carlí Carles VII. N’ha estat l’únic titular.

Ausona, comtat d’

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.

Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.

Augusta, via

(Països Catalans)

Antiga ruta romana que unia Hispània, a través del Pertús, amb les Gàl·lies i Itàlia.

Seguia en part una vella ruta que travessa Catalunya vorejant la costa mediterrània fins al sud de l’actual País Valencià, des d’on es dirigia cap a l’interior i arribava a Andalusia.

Aspres, els -Noguera-

(Noguera)

Antiga comarca centrada a Balaguer, els límits de la qual, segons la descripció feta per Pere Gil en la seva Geografia de Catalunya (1600), són aproximadament els actuals de la comarca.