(Catalunya, 1150/60 – 1796)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, la qual tingué com a centre la casa de Sant Joan de Jerusalem de Barcelona (establerta el 1205), però amb els seus béns principals al Vallès.
Nom d’una moneda encunyada el segle XV en aquesta ciutat.
Antic lloc de la comarca, situat prop de les Voltes, esmentat del segle XIV al XVI com a membre de la comuna del Camp de Tarragona.
(Itàlia, segle XVIII)
Títol concedit a les Dues Sicílies el 1742 per Carles III de Borbó al coronel Jerónimo-José de Baños-Piedrola y de Utrera, mort a Barcelona el 1796 essent tinent general.
S’havia casat a Barcelona (1757) amb Manuela de Sentmenat i de Cartellà, filla del marquès de Castelldosrius, i fou governador militar de Barcelona i comandant interí de l’exèrcit de Catalunya.
(Catalunya, segle XIX)
Títol senyorial del segle XIX, concedit pel pretendent carlí Carles VII al militar Joan Castells i Rossell, únic titular.
(Noguera)
Nom del sector meridional del comtat d’Urgell, des de mitjan segle XI, en esdevenir la ciutat de Balaguer tributària del comte Ermengol IV d’Urgell (1076).
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Celoni.
Nom d’una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l’època romana i que correspon a l’actual Badalona.
Antic castell, en lloc no identificat.
Vers la meitat del segle XII, els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al segle XIII.
(Conca de Dalt, Pallars Jussà)
Nom antic del terme dels Masos de Baiarri.
Dades dels Països Catalans 