Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Carme (Anoia)

17 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 11,68 km2, 351 m alt, 791 hab (2016)

0anoiaÉs drenat per la riera de Carme o de Miralles, afluent de l’Anoia, al sud d’Igualada, entre les serres d’Orpinell i de Collbàs. El sector muntanyós del terme és cobert de boscs de pi roig, alzines i roures.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, amb predomini del secà (cereals, oliveres i vinyes), i la tradicional indústria paperera, aprofitant l’aigua de la riera, i tèxtil. Àrea comercial d’Igualada.

El poble es troba al voltant de l’antiga església de Sant Martí (esmentada el 1025); l’actual parròquia és de construcció moderna.

Dins el terme hi ha les coves de les Roquetes o de la Guineu, amb importants restes prehistòriques, el santuari de Collbàs, el caseriu de les Esplugues de Carme i una font d’aigües sulfuroses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cardona (Bages)

76 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 66,70 km2, 507 m alt, 4.775 hab (2016)

0bagesSituat al peu de la serra de les Garrigues, a l’extrem nord-occidental de la comarca, al límit amb el Solsonès. A la zona muntanyosa de la dreta del Cardener trobem l’anticlinal de Cardona, on hi ha grans afloraments de sals sòdiques (el salí de Cardona), explotades ja des d’època preromana. A principis del segle XX s’inicià l’explotació de les pobl_cardonasals potàssiques que generen prop d’un milió de tones anuals de mineral; el 1990 l’empresa responsable decidí tancar, amb la consegüent crisi. Part de la superfície és coberta de bosc.

A part de l’explotació de les sals, altres recursos del municipi són l’agricultura de secà, molt important al segle passat gràcies a la vinya, actualment només hi ha cereals, també cultius de regadiu (horta de Cardona) per a consum local; la ramaderia (ovina, porcina i cabrum) i la indústria, sobretot tèxtil. Àrea comercial de Manresa.

cardona_castellLa vila és en un promontori avançat entre la vall del Cardener i la clotada del salí; dalt d’un turó que domina la vila s’alcen el monestir de Cardona (segle X) i la gran fortificació del castell de Cardona (segles XII-XIII), on fou bastida la capella de Sant Ramon Nonat (1682), on, segons la tradició, morí el sant. També destaquen a la vila l’església gòtica de Sant Miquel, les antigues muralles, la plaça porxada del Mercat i el Museu de la Sal. Pel setembre s’hi celebrava un tradicional corre-bou. La vila fou seu de la comanda (o batllia) de Cardona, dels hospitalers.

El municipi comprèn, a més, el terme forà del Veïnat de Cardona, el barri i parròquia de la Coromina, les colònies mineres del Salí de Cardona i de les Colònies, el poble de Bergús, els veïnats de Tresserres i de Sant Tovà, així com diverses esglésies disperses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Cardedeu (Vallès Oriental)

17 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 12,10 km2, 193 m alt, 18.158 hab (2016)

0valles_orientalSituat al centre de la depressió vallesana, al curs baix de la riera de Cànoves (anomenada també riera de Cardedeu), que travessa el terme. Bona part del terme és ocupat per boscos de pins, alzines i roures.

L’agricultura de secà (cereals, llegums i vinya), la de regadiu gràcies a les sèquies derivades de la riera de Cànoves (hortalisses i farratges), la ramaderia (bestiar boví i porcí) i la cria d’animals de granja fan de complement a la indústria, base de l’economia local, dedicada als teixits, plàstics, alimentària, ceràmica, fabricació de materials de la construcció i altres, com la fabricació de borregos, típics del municipi. També és un tradicional centre d’estiueig. Àrea comercial de Granollers. La població ha augmentat notablement al llarg del segle XX.

La vila és a l’esquerra de la riera de Cànoves; destaquen l’església parroquial de Santa Maria (dels segles XVI-XVII, refeta després de l’incendi de 1897), el Museu Municipal Balbey i el parc municipal dels Pinetons.

Dins el terme hi ha el poble i antic terme de Molnells i l’antiga església de Sant Salvador dels Prats, que actualment ha desaparegut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capolat (Berguedà)

20 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 34,13 km2, 1.279 m alt, 93 hab (2016)

0berguedaSituat al vessant meridional de la serra de Queralt, al sud-oest de Berga, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb el Solsonès. El terme és molt muntanyós (cingles de Capolat), amb extenses àrees de boscos i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (patates, blat i blat de moro) i ramadera (bestiar boví, oví i porcí), amb l’explotació forestal com a activitat complementària. Àrea comercial de Berga.

El poble és centrat per la casa de Capolat i dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha també les esglésies de Sant Salvador de Capolat, Sant Andreu de la Serreta i Sant Serni de la Torre, romàniques, l’església i antigua quadra de Farners i els antics termes de Travil, Coforb i part del de Llinars de l’Aiguadora.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capmany (Alt Empordà)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 26,40 km2, 107 m alt, 596 hab (2016)

0alt_emporda(o Campmany)  Situat al nord de la ciutat de Figueres, al peu de l’Albera, a la conca del Llobregat d’Empordà, entre aquest riu i el Masarac. Hi ha suredes i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, olivera, farratges i cereals), la ramaderia (bovina, porcina i ovina) i la indústria vinícola, que ha donat lloc a una cooperativa. Àrea comercial de Figueres.

El poble és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Capmany (segle XII) i de la seva església romànica, actual temple parroquial dedicat a santa Àgata (segles XII-XIII).

Dins el terme, on han estat trobades restes prehistòriques, hi ha el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l’antic balneari de la Mercè.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capellades (Anoia)

29 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 2,94 km2, 317 m alt, 5.227 hab (2016)

0anoiaSituat al congost de Capellades, on l’Anoia parteix la Serralada Prelitoral obrint la comarca cap al Penedès, al sud-est d’Igualada.

L’agricultura és més aviat limitada, a causa de les petites dimensions del terme; n’hi ha de secà (blat, ametllers i vinya) i també de regadiu (hortalisses). La principal riquesa del municipi és la indústria (paperera tradicional, tèxtil, maquinària, ceràmica, de la fusta i altres). També és un centre d’estiueig. Àrea comercial d’Igualada.

A la vila, allargada damunt la línia del carrer Major, destaca el Museu del Paper (1961), en un antic molí, on encara es fabrica paper amb els procediments del segle XVIII (època en que s’hi desenvolupà una gran indústria de paper de gran qualitat), i el Museu Arqueològic Amador Romaní (1948), al mateix lloc. Prop de la vila hi ha el raval de la Font de la Reina.

Dins el terme, a la dreta del riu, hi ha l’estació paleolítica de l’abric Romaní, o balma del Fossar Vell, amb importants restes mosterianes, així com d’altres estacions prehistòriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Capçanes (Priorat)

12 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,49 km2, 223 m alt, 392 hab (2016)

0prioratSituat al límit amb la Ribera d’Ebre, en una vall encerclada per les serres de l’Espasa, al nord, les de Montalt i la Picotxa, al sud i a l’oest, i la de Llaberia, a l’est. El terme és drenat per la riera de Capçanes (que neix a la serra de Llaberia i aflueix, per l’esquerra, al riu de Siurana) i la riera de Marçà, al sud-oest de Falset. Més de la meitat del terme és ocupada per pinedes, pasturatges i garrigues.

L’agricultura, principalment de secà, es dedica la conreu de la vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Àrea comercial de Reus.

Al poble, que agrupa gairebé tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Abdó, construïda el 1791.

Dins el terme hi ha el poblat ibèric de l’Espasa (segles I-III aC), a la serra del mateix nom.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler

Capafonts (Baix Camp)

10 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,35 km2, 751 m alt, 112 hab (2016)

0baix_campSituat a l’alta conca del Brugent, al nord de la comarca, al límit amb la de l’Alt Camp, al nord-oest de Reus. El relleu és accidentat pel vessant meridional de les muntanyes de Prades, amb alzinars i pinedes, el sector sud-est del terme és ocupat pels Motllats, territori pedregós i erm.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (ametllers, cereals i avellaners), complementada per la ramaderia (bestiar oví). Àrea comercial de Reus.

El poble és aturonat al mig d’un amfiteatre de muntanyes; església parroquial de Santa Maria, d’estil barroc (segle XVIII).

Dins el terme hi ha el santuari de Barulles, del segle XII; restaurat de poc, acull colònies infantils d’estiueig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canyelles (Garraf)

6 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 14,23 km2, 142 m alt, 4.407 hab (2016)

0garrafSituat al nord de la comarca i al límit amb l’Alt Penedès, al nord-oest de Vilanova i la Geltrú. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral, amb pinedes i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya i arbres fruiters), complementada pel regadiu, la ramaderia de bestiar oví i algunes indústries, com la pirotècnica, la química, de la fusta i del moble. Ha esdevingut un centre d’estiueig amb diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a la dreta de la riera de Canyelles, afluent de capçalera de la riera de Ribes; prop seu hi ha el castell de Canyelles (restaurat el 1858), centre de la baronia de Canyelles.

Dins el terme hi ha el veïnat de les Cases del Xum i l’agregat de Llacunalba.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cantallops (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 19,62 km2, 200 m alt, 317 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre els vessants meridionals de la serra de l’Albera, a banda i banda del riu Maserac, a la plana de l’Empordà, al nord-oest de Figueres.

Al nord del terme hi ha grans extensions de boscos de diverses espècies; l’explotació del suro, tradicional al municipi, és, però, en decadència. Predomina l’agricultura de secà (oliveres, cereals i vinya). Ramaderia poc important. Fonts d’aigües sulfuroses. Àrea comercial de Figueres.

El poble, a la dreta de la riera de Torrelles, es formà al voltant de l’antic castell de Cantallops, en ruïnes; dominat per l’església parroquial de Sant Esteve, antiga capella del castell.

Dins el terme, on han estat trobades restes eneolítiques, hi ha l’antic monestir agustinià de Bell-lloc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques