Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Joan de Mollet (Gironès)

Municipi del Gironès (Catalunya): 3,15 km2, 54 m alt, 498 hab (2017)

0girones(o Mollet de Ter)  Situat a l’extrem més oriental de la comarca, al nord-est de Girona, a la dreta del Ter.

El territori, de reduïda extensió, és pla i dedicat gairebé tot al sector agrícola, que es dedica al conreu de cereals, farratges, hortalisses i moresc, i es complementa amb l’explotació d’arbres de ribera. La cria de bestiar i l’avicultura tenen una certa importància. Completen l’economia una petita indústria alimentària (embotits) i una empresa de maquinària tèxtil per a impressions. Àrea comercial de Girona.

El poble és aturonat, a l’extrem oriental del terme. L’església parroquial de Sant Joan és de mitjan segle XIX.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 53,67 km2, 773 m alt, 3.270 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall del Ter; força accidentat pels vessants de la serra de Vallfogona. El terme és cobert en gran part per boscos de faigs i roures, i pastures naturals.

L’agricultura és de secà (plantes farratgeres, moresc, blat i patates). Bestiar boví i porcí i granges avícoles. Important activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil, localitzada en colònies al llarg del curs del Ter (colònia Llaudet i colònia Jordana); la segueixen en importància l’alimentària, la de producció de ciment, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la de derivats de la fusta. Turisme. Àrea comercial de Ripoll.

La vila és a l’esquerra del Ter i sorgí al voltant de l’antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, de monges benedictines, monument històrico-artístic, amb església romànica, que actualment és la parroquial (abans habia tingut la de Sant Joanipol).

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Torralles, l’antic lloc d’Arçamala, el santuari del Prat, la masia de Ribamala i l’antic municipi forà de la Ribera de Sant Joan.

Enllaços web:  Ajuntament EstadístiquesUnió Excursionista

Sant Jaume d’Enveja (Montsià)

Municipi del Montsià (Catalunya): 60,79 km2, 7 m alt, 3.479 hab (2017)

0montsiaSegregat de Tortosa el 1978. Situat al límit amb el Baix Ebre, en una zona de gran interès ecològic al marge dret del delta de l’Ebre, aigües avall d’Amposta, des de l’illa de Gracià fins al cap de Tortosa, inclosa l’illa de Buda, i davant de Deltebre. El terme és completament pla i travessat d’oest a est pel canal de la dreta de l’Ebre i per una densa xarxa de sèquies i recs. Hi ha els estanys o basses de la Platjola i de les Alfacades, on hi havia l’antic port de Tortosa.

Els arrossars ocupen en règim de monocultura la superfície conreable. Hi ha dues comunitats de regants, una cooperativa agrícola i la cambra agrària. Turisme. Àrea comercial de Tortosa.

El poble, vora l’Ebre, és poc compacte, amb un nucli central, on es localitza l’església de Sant Jaume.

El terme comprèn, a més, el barri de Balada i la caseria dels Muntells.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeEscola

Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 24,45 km2, 213 m alt, 2.561 hab (2017)

0baix_penedesSituat al nord-est de la comarca, al límit amb l’Alt Penedès i el Garraf i accidentat per la serra del Montmell.

Hi predomina l’agricultura de secà, amb conreus de vinya, oliveres i ametllers; el regadiu produeix hortalisses. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària (embotits). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és al sector meridional del terme. L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Lleger, la Torregassa, el Papiolet, les caseries de l’Hostal Nou, la Pujada, Gomila i la Carronya, el barri de Cornudella i les Casetes de Llobets, les antigues quadres de Giminells, el Gatell, Vallfort i Miravalls, i el santuari dels Arquets.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 6,75 km2, 203 m alt, 852 hab (2017)

0garrotxa(ant: Palau de Montagut)  Situat a l’aiguabarreig del Fluvià amb el seu afluent, el Llierca, aigua avall de Montagut de Fluvià, al nord-est d’Olot. El bosc de pins i alzines ocupa unes 500 ha.

L’agricultura produeix, al secà, cereals, blat de moro i, sobretot, farratge, destinat a l’alimentació del bestiar; i al regadiu, hortalisses. La ramaderia (bestiar boví i porcí) és una de les bases econòmiques del municipi. Hi ha indústria tèxtil cotonera i de gènere de punt, alimentària, sidero-metal·lúrgica i de materials per a la construcció. Hi ha fonts d’aigües sulfuroses i urbanitzacions de segona residència. Àrea comercial d’Olot.

El poble, únic nucli urbà del terme, és a la confluència del Llierca amb el Fluvià. L’església parroquial de Sant Jaume, de construcció moderna, és sufragània de la de Montagut de Fluvià.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 21,26 km2, 1.072 m alt, 30 hab (2017)

0berguedaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb el Ripollès, als vessants meridionals dels rasos de Tubau i drenat per diversos afluents de capçalera de la riera de Merlès. El terme és força muntanyós, ocupat en la seva major part per bosc de pins i alzines, i en procès de despoblament.

Agricultura limitada al conreu de cereals. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí). Àrea comercial de Berga.

El poble és a la capçalera de la riera del Molí, centrat per l’església parroquial romànica de Sant Jaume, que correspon a la de l’antic monestir de Sant Jaume de Frontanyà, monument històrico-artístic.

El municipi comprèn, a més, el santuari dels Oms i les esglésies de Santa Eugènia de les Soïlls, de Tubau, de Santa Magdalena de Malosa i de les Planes de Frontanyà i els despoblats de Canyameres i la Solana.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Iscle de Vallalta (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 17,77 km2, 129 m alt, 1.295 hab (2017)

0maresmeSituat a l’interior de la comarca, accidentat pels vessants meridionals de la serra del Montnegre, a la vall de capçalera de la riera de Vallalta o de Sant Pol, que formen diversos barrancs. Boscs de pins, alzines i castanyers.

Han desaparegut la vinya i els conreus de secà. L’economia és basa en l’agricultura de regadiu; els conreus principals són els d’horta i els maduixots. Indústria tèxtil cotonera i de la construcció. La funció de centre d’estiueig i segona residència s’ha incrementat els darrers anys. Àrea comercial de Calella.

El poble és a l’esquerra de la riera de Vallalta. L’església parroquial, esmentada ja a la fi del segle XI, és de construcció moderna.

Dins el seu terme parroquial, al lloc dit la vall de Canet i Romeguera, sorgí el nucli que havia d’esdevenir Canet de Mar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 0,92 km2, 536 m alt, 3.453 hab (2017)

0osonaSituat en un terreny muntanyós, al sector nord de la plana de Vic, prop de la riba dreta del Ter i voltat pel terme de les Masies de Voltregà. El terme, molt reduït, és ocupat gairebé del tot pels habitatges.

L’agricultura té poca importància; hi ha alguns horts i camps conreats i granges de bestiar porcí. Hi ha algunes petites fàbriques i tallers (indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, alimentària, de la construcció i de derivats de la fusta). Àrea comercial de Vic. Part de la població activa treballa a les indústries de les Masies de Voltregà.

La vila és troba enlairada en un petit pujol; l’església parroquial de Sant Hipòlit, esmentada ja el 965, fou bastida de nou en 1769-80, de tipus barroc; encara subsisteix la casa del gremi dels paraires, bastida el 1627.

El lloc fou fins al segle XVIII la capital del castell i de la baronia de Voltregà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Hilari Sacalm (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 83,28 km2, 803 m alt, 5.578 hab (2017)

0selvaSituat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d’Osor, afluent del Ter. Boscos d’alzines, faigs i castanyers.

Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d’aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d’estiueig; hi ha establiments hotelers. Àrea comercial de Girona.

La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d’Osor. L’església parroquial de Sant Hilari, d’origen romànic, fou totalment reformada als segles XVII-XIX.

El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mas Carbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l’antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Guim de la Plana (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 12,45 km2, 556 m alt, 177 hab (2017)

mapa segarra(ant: Sant Guim de Llor o Desllor)  Situat entre les capçaleres del Llobregós i del Sió. El terme és accidentat per petites ondulacions cobertes de boscs de pins, alzines i roures.

Agricultura de secà: els conreus més estesos són els de cereals, vinya, oliveres, ametllers i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví i porcí; avicultura. Indústries de fabricació de materials per a la construcció, metal·lúrgica i de la construcció. Àrea comercial de Cervera.

El poble és al sector occidental del terme. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Comabella, d’aspecte medieval, i Vicfred.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesPessebre Vivent