Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Santa Susanna (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 12,63 km2, 10 m alt, 3.352 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny pla, només accidentat pels últims contraforts orientals de la serra del Montnegre, a la vall de la riera de Santa Susanna o de Miralles, que neix als vessants del puig de Miralles i desguassa a la mar. El sector més septentrional és cobert en part de boscs de pins i alzines i de matollar.

Al sector pla, pròxim a la costa, s’alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu; els conreus més estesos són, al secà, els cereals i, al regadiu, les patates i les hortalisses. Indústria turística i segones residències. Àrea comercial de Calella. Població en ascens.

El poble és centrat per l’església parroquial de Santa Susanna.

El municipi comprèn, a més, la capella del Sant Crist de Balasc, quatre torres de defensa del segle XVI i el santuari marià de Gràcia (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Escola

Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)

13 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 15,83 km2, 74 m alt, 25.574 hab (2017)

0valles_occidental(o de Moguda)  Situat en un terreny pla, a la riba dreta del riu Besòs i a la vall baixa del seu afluent la riera de Caldes, molt a prop de Sabadell, al límit amb el Vallès Oriental.

L’agricultura és de secà: els conreus més estesos són els de cereals. Ramaderia molt important. Indústria tèxtil, metal·lúrgica, maquinària, alimentària, farmacèutica, de pintures, de la construcció i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Notable ascens demogràfic a partir del 1960 i sobretot durant la dècada 1970-80, en convertir-se en un centre dormitori de Barcelona.

El poble és situat a l’esquerra de la riera de Caldes. L’església parroquial, d’origen romànic, és dedicada a santa Perpètua. Museu Municipal, amb diverses troballes arqueològiques.

Al terme hi ha diverses urbanitzacions, el barri obrer de la Florida i les caseries de Mogoda i de Santiga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola

Santa Pau (Garrotxa)

36 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 49,01 km2, 496 m alt, 1.549 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud-est d’Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d’Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants.

Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada.

pobl_santa_pauLa vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.

El terme comprèn, a més, els pobles del Sallent, la Cot, les caseries i veïnats de Sant Martí Vell, Can Font, Pujolars, Mascou, les Fages, Santa Llúcia de Trenteres, l’antic monestir de Sant Julià del Mont, el santuari dels Arcs, l’església de Santa Margarida de la Cot, així com la coneguda fageda d’en Jordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Santa Oliva (Baix Penedès)

6 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,65 km2, 101 m alt, 3.315 hab (2017)

0baix_penedesSituat al pla del Vendrell, al nord-est d’aquesta ciutat, al límit amb el Garraf. El territori és força pla.

Agricultura predominantment de secà, amb conreus de cereals, oliveres i vinya; regadius molt localitzats, amb aigua de mines (hortalisses, patates i blat de moro). Ramaderia de bestiar porcí i avicultura. Indústria d’alcohol, del cautxú i de pinsos. Àrea comercial del Vendrell. Població en ascens.

El poble és uns 3 km al nord del Vendrell. Església parroquial de Santa Maria, de base romànica. L’antic castell de Santa Oliva esdevingué el segle XVII santuari del Remei. Aquest lloc va pertànyer al monestir de Sant Cugat del Vallès des d’abans de l’any 938, que creà el priorat de Santa Oliva. De l’any 1012, consta que li fou concedida la carta de població.

El municipi també comprèn el terme separat de l’Albornar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria d’Oló (Moianès)

19 Respostes

Municipi del Moianès (Catalunya): 66,21 km2, 542 m alt, 1.030 hab (2017)

0moianesSituat entre la riera Gavarresa i la d’Oló, afluent seu, al nord-est de la comarca, al límit amb Osona. El terreny és força accidentat.

L’agricultura és bàsicament de secà, la vinya i l’olivera han cedit el lloc als cereals i farratges. Boscos de pins i alzines. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Indústria tèxtil, química, de plàstics i derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Manresa.

Al poble hi ha les restes de l’antic castell Oló; antiga parròquia de Santa Maria, documentada a la fi del segle X i refeta al segle XVII.

Formen part del municipi els pobles de Sant Feliuet de Terrassola, Sant Joan d’Oló i Sant Vicenç de Viladassau, la caseria del Carrer de Peucalça, els ravals de la Rovirola i de Santa Eulàlia, les masies i esglésies de Rocapruna i Vilanova del Pla i l’antiga quadra del Solà de Sant Esteve.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Centre Excursionista – Escola Sesmon d’Oló

Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 16,94 km2, 208 m alt, 9.286 hab (2017)

0valles_oriental(o Palautordera)  Situat a la riba dreta de la Tordera, al peu del Montseny, al nord-est de Granollers. El territori és en gran part pla, amb lleugeres ondulacions.

Els conreus de regadiu (hortalisses i farratges) s’estenen vora la Tordera; de secà, s’hi conreen cereals i llegums; tanmateix el sector agrícola és en regressió davant el desenvolupament industrial i residencial. Ramaderia (bovina i porcina) i aviram. Les indústries més importants són la tèxtil, la metal·lúrgica, la química i la paperera. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a la dreta de la Tordera; església parroquial de Santa Maria (segle XVI); cases modernistes i noucentistes.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Pla del Remei (on hi ha el santuari del Remei de Palautordera), el raval del Pont i els veïnats de les Barqueres i del Pla del Temple.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Tordera

Santa Maria de Miralles (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 25,04 km2, 543 m alt, 123 hab (2017)

0anoiaSituat al sud-oest de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, a la vall de Miralles (o de la riera de Carme), aigua amunt del congost de Santa Càndia; limiten la vall, la serra d’Ancosa, la serra de Miralles (on s’aixeca el castell de Miralles) i l’agulla grossa de Miralles. El sector forestal està ocupat per bosc i alguns sectors de matollar i pasturatges.

L’agricultura és gairebé tota de secà; els conreus més estesos són els cereals (blat, ordi), vinya, arbres fruiters i ametllers. Aviram i cria de bestiar. Àrea comercial d’Igualada. La població viu disseminada.

El nucli inicial de la població es formà al voltant del castell de Miralles, l’església del qual fou la primera parròquia, fins al començament del segle XX en que es traslladà al nucli de Sant Romà, actual cap del municipi, al fons de la vall. La casa del comú i les escoles es troben al lloc pròxim de Can Ramonet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Merlès (Berguedà)

13 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 52,08 km2, 532 m alt, 190 hab (2017)

0berguedaSituat a les ribes de la riera de Merlès, afluent del Llobregat, al límit amb Osona i el Bages, al sud-est de Berga. Més de la meitat del terme municipal és cobert de boscos de pins i matolls.

Agricultura de secà, els conreus més extensos són els de farratges, de llegums, de patates i de cereals. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Indústria tèxtil cotonera. Àrea comercial de Berga. La població viu disseminada, en descens.

Al poble destaca l’església parroquial de Santa Maria, refeta en estil barroc al segle XVII i les restes del castell de Merlès.

Al terme hi ha els pobles de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós, Sant Miquel de Tarradelles i Sant Amanç de Pedrós, així com els masos fortificats de la Cortada, la Costa de la Cavalleria i Serra de Degollats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santa Maria de Martorelles (Vallès Oriental)

7 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 4,51 km2, 181 m alt, 858 hab (2017)

0valles_oriental(o Martorelles de Dalt)  Situat als vessants interiors de la Serralada Litoral. És drenat per la capçalera de la riera de les Canals, afluent del Besòs per l’esquerra. El territori és, en bona part, boscat.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura (vinya, hortalisses i arbres fruiters), en la qual treballa una quarta part de la població activa; la resta treballa a les indústries dels municipis pròxims. Ha esdevingut un centre residencial i d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.

El poble és al peu del sector més muntanyós del terme; l’església parroquial de Santa Maria és gòtica. Al turó de Castellruf, hom ha trobat restes d’un poblat ibèric.

Antigament formà part del municipi de Martorelles amb el nucli de Martorelles de Baix, però el 1927 Martorelles de Dalt se segregà i formà un municipi independent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esquirol, l’ (Osona)

19 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 61,80 km2, 693 m alt, 2.161 hab (2017)

0osona

(o Santa Maria de Corcó)  Situat a mig pendent de l’altiplà de Collsacabra, al límit amb la Garrotxa, al nord-est de Vic.

El sector més baix del terme té l’agricultura pròpia de la plana: cereals (blat, civada, sègol), alfals, patates, blat de moro, mentre que el sector més alt i accidentat és cobert de grans boscs (faigs, roures, alzines) i pasturatges. Ramaderia (bestiar boví i porcí) i avicultura. Petita indústria tèxtil. Turisme. Àrea comercial de Vic.

El poble es formà a partir de mitjan segle XI al voltant de l’antic hostal de l’Esquirol; l’església parroquial fou destruïda el 1936 (excepte el campanar) i refeta després del 1940.

Al terme hi ha masies de gran valor arquitectònic i comprèn, també, els pobles de Sant Martí Sescorts, Cantonigròs (centre d’estiueig) i Sant Julià de Cabrera, el santuari marià de Cabrera i l’antic lloc de Sant Vicenç Sarriera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques