Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Torms, els (Garrigues)

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 13,75 km2, 476 m alt, 147 hab (2017)

0garriguesSituat al sud-oest de la comarca, a la vall de la riera de Juncosa o vall Major, als vessants septentrionals de la serra la Llena. Drenen també el terme les valls del Salt i la Cansada. El terreny és abrupte i rocallós. La tercera part del territori és ocupada per petits boscs de pins i pasturatge.

Agricultura de secà (oliveres, cereals i ametllers). Ramaderia de bestiar oví i porcí; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a l’esquerra de la riera de Juncosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista té una notable façana barroca del segle XVIII.

El lloc fou venut el 1224 al monestir de Poblet, que l’any següent atorgà carta de població.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Torelló (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,48 km2, 508 m alt, 13.995 hab (2017)

0osonaSituat a la plana de Vic, al peu de la serra de Bellmunt, a la confluència del Ter amb el seu afluent esquerre el Ges, al nord de Vic.

L’agricultura és quasi totalment de secà, i es reguen únicament horts familiars que produeixen hortalisses. Els conreus més estesos són els cereals (blat i moresc), patates i farratges. Ramaderia bovina i sobretot porcina. Avicultura. És un centre industrial tradicional; al final del segle XVIII (1787) hi havia establiments dedicats a la fabricació de baietes, pintes (9 establiments) i objectes de torneria de banya i fusta (40 establiments), i durant el segle XIX es desenvolupà la indústria tèxtil, aprofitant la força hidràulica del Ter. En l’actualitat hi sobresurten la indústria de filats i teixits de cotó, la indústria sidero-metal·lúrgica i de torneria de la fusta. Àrea comercial de Vic.

El poble, que és a l’esquerra del riu Ges, es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Feliu de Torelló, dels segles XVII-XVIII. La moderna expansió urbana ha fet crear nous barris i la nova parròquia de Montserrat. Prop de la vila hi ha el santuari de Rocaprevera.

Al terme hi ha notables masies: Espadamala, Cervià, Puigbacó, Puigdassalit, etc.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tordera (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 84,09 km2, 34 m alt, 16.637 hab (2017)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d’alzines sureres i pasturatge.

Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d’horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l’alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l’església parroquial de Sant Esteve, dels segles XVI-XVIII, amb campanar romànic (segle XI).

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l’Erola i les ruïnes de l’antic monestir templer de Roca-rossa.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Torà (Solsonès)

Municipi del Solsonès (Catalunya): 93,31 km2, 448 m alt, 1.223 hab (2017)

0solsones(o Torà de Riubregòs)  Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). Pertany a l’àrea comercial de Manresa.

La vila s’assenta a l’esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l’Aguda, al voltant de l’església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l’Aguda de Torà; conserva portals de l’antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al segle XIV és esmentat el castell de Torà.

El 1968 es produí l’annexió de l’antic terme de Llanera de Solsonès. Fins el 21 de març de 2023 pertanyia a la comarca de la Segarra.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tona (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 16,54 km2, 596 m alt, 8.114 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud de la plana de Vic.

L’agricultura és totalment de secà i es basa en el conreu de cereals (blat, principalment), patates i farratges; hi predomina la petita explotació agrària. Ramaderia. Important activitat industrial basada en la indústria sidero-metal·lúrgica, la fabricació de mobles, la producció de materials per a la construcció (bòbiles), la tèxtil i l’alimentària (embotits). Centre balneari (aigües minerals clorurades sòdiques, sulfuroses i bromo iodurades lítiques) i d’estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

El poble es troba a la dreta de la riera de Tona, sota el puig del Castell (691 m alt), on s’aixequen les restes del castell de Tona i l’antiga església parroquial de Sant Andreu, romànica; l’actual és l’església de Santa Maria del Barri, del segle XIX (antic santuari de Lurda).

El municipi comprèn, a més, l’enclavament de Mont-rodon, així com diverses masies i torres d’interès.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tivissa (Ribera d’Ebre)

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 209,43 km2, 309 m alt, 1.677 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la riba esquerra de l’Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l’Ebre i d’altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d’alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades de l’Ebre, i d’altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d’hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció.

La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (segle XV, refeta en algunes parts els segles XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d’Almos i Darmós, l’antic castell i ermita de Sant Blai i l’antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Tivenys (Baix Ebre)

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 53,54 km2, 13 m alt, 879 hab (2017)

0baix_ebreSituat a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord-oest de Tortosa i accidentat per les serres de Cardó i del Boix.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini dels conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a les aigües derivades del canal de l’esquerra de l’Ebre. Aquest canal fou inaugurat l’any 1911, i neix a l’assut de Xerta. És remarcable la producció de cereals (blat, ordi i moresc), vinya, oliveres, garrofers i ametllers. La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites o mitjanes. Ramaderia (ovins i porcins). La indústria té escassa importància; cal esmentar la derivada de l’agricultura (molins d’oli) i la fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de l’Ebre; església parroquial de Sant Miquel, barroca amb elements neoclàssics.

El municipi comprèn, també, el caseriu d’Andust i la caseria i partida de l’Assut.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tiurana (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 15,86 km2, 387 m alt, 76 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà.

L’agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d’aviram. Activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d’entrada. L’antic castell de Tiurana és esmentat al segle XIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tírvia (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,50 km2, 991 m alt, 141 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.

Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.

La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.

El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Tiana (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,95 km2, 136 m alt, 8.645 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral mediterrani, al límit amb el Barcelonès, als vessants de la Serralada Litoral (la Conreria, 413 m alt), al nord-est de Barcelona. El terme és drenat per diversos torrents que desguassen directament al mar.

L’activitat agrícola és troba en regressió davant la intensa urbanització; petites extensions dedicades al conreu de vinya, cereals i flors. És tradicional la indústria tèxtil i pren cada cop més importància la indústria de la construcció, aquesta última, beneficiada per les diverses urbanitzacions i segones residències que s’hi troben. Gran part de la població treballà a l’àrea industrial de Barcelona, ciutat d’on depèn la seva àrea comercial.

El poble és al peu dels vessants muntanyosos; l’església parroquial és de la fi del segle XIX.

El municipi comprèn, també, el santuari de la Mare de Déu de l’Alegria, can Sant-romà, amb restes d’una vil·la romana, la cartoixa de Montalegre i l’antic monestir de la Conreria.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques