Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Torregrossa (Pla d’Urgell)

18 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 40,52 km2, 232 m alt, 2.192 hab (2017)

0pla_urgellSituat al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, a la zona regada pel canal d’Urgell, en un terreny pla.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de regadiu (regats amb aigües derivades del canal auxiliar d’Urgell) sobre el de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat i moresc), fruiters, patates, ametller i olivera. Predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia de bestiar porcí, oví, boví i aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és troba al voltant d’una petita eminència amb les restes de l’antic castell de Torregrossa, al costat de l’església parroquial de l’Assumpció.

El municipi comprèn, a més, la caseria i l’antic terme de Margalef, els despoblats de Vilaplana, Vimpeli i Paradell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrefeta i Florejacs (Segarra)

22 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 88,91 km2, 475 m alt, 591 hab (2017)

mapa segarra(o Torreflor)  Situat a la vall mitjana del Sió, a banda i banda del riu, que travessa el territori d’est a oest. És el resultat de la unió l’any 1972 al terme de Torrefeta, cap municipal, del municipi de Florejacs. Hi ha un gran sector no conreat (bosc i matollar).

L’economia es basa en l’agricultura, que aprofita aigua derivada del riu i de diverses fonts; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat), olivera, vinya i ametller. Ramaderia bovina i porcina; granges d’aviram. Àrea comercial de Cervera.

El municipi comprèn, a més, els antics pobles i termes de Bellveí, el Llor, el Far, Gra, Riber, Sedó, Castellmeià i Selvanera i el santuari de Santes Masses.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrefarrera (Segrià)

5 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 23,49 km2, 214 m alt, 4.653 hab (2017)

0segria(o Torreferrera)  Situat a la plana regada pels canals de Pinyana i d’Aragó i Catalunya, en un terreny pla, a la dreta del torrent d’Oló, al nord de Lleida.

L’agricultura és l’activitat econòmica bàsica; alternen els conreus de secà amb els de regadiu, aquests són possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades dels canals. Els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, patata, olivera i farratges. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i porcí; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

El poble té l’origen en diverses donacions del bisbat de Lleida; església parroquial de la Santa Creu, amb una notable façana neoclàssica.

Comprèn l’enclavament de Malpartit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torredembarra (Tarragonès)

28 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.

L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torrebesses (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 27,45 km2, 287 m alt, 290 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla, a la vall mitjana de la riera de Juncosa (o vall Major), al sector lligat tradicionalment amb les Garrigues, al sud de Lleida. Una bona part del terme és improductiva.

Agricultura tota de secà: cereals, olivera i ametller. Complementa l’economia la ramaderia de llana, el bestiar porcí, boví i l’aviram. Hi ha una cooperativa agrícola, dos molins d’oli i indústria de maquinària. Àrea comercial de Lleida.

El poble és a la dreta de la vall Major. El nucli antic (la Vileta), que estigué fortificat, conserva el caràcter tradicional, amb la casa-castell d’Escaladei i l’església parroquial de la Transfiguració, romànica de transició, amb un notable retaule de pedra (segle XIV) d’escola lleidatana; també hi ha una sèrie de casals de pedra del segle XVI.

Fins al 1835 pertangué a la senyoria de la cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de l’Espanyol, la (Ribera d’Ebre)

1 Resposta

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)

0ribera_ebreSituat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.

Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.

El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Fontaubella, la (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 7,11 km2, 369 m alt, 137 hab (2017)

0priorat(o la Torreta)  Al sud-est de Falset i de la comarca, al límit amb el Baix Camp i accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera i de la mola de Colldejou, a les ribes de la capçalera de la riera de Marçà. La superfície inculta ocupa gairebé el 80% del terme: garriga, bosc i pasturatges.

Agricultura de secà, els principals conreus són la vinya, els ametllers, els avellaners, les oliveres i els cereals i només 5 ha de regadiu. Ramaderia porcina. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Reus.

El poble és al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Marçà; l’església parroquial és dedicada a santa Maria; prop seu hi ha les ruïnes d’una antiga torre de defensa. El lloc pertangué a la mitra de Tarragona.

Dins el terme hi ha el despoblat de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Claramunt, la (Anoia)

11 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 15,02 km², 363 m alt, 3.707 h (2017)

0anoiaSituat a la conca d’Òdena, drenat per l’Anoia i accidentat per la serra d’Orpinell, al sud-est d’Igualada, al límit amb l’Alt Penedès.

A l’agricultura predominen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera) sobre els de regadiu (hortalisses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria paperera, de la construcció, del calçat i alimentària. Central elèctrica. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a la dreta del riu de Gost; es formà a redós de la torre bastida 1070 pels senyors del castell de Claramunt; al seu costat es construí l’església parroquial de Sant Joan, sufragània de la de la Pobla de Claramunt fins al 1869.

El municipi comprèn, a més, els pobles de la Torre Baixa i Vilanova d’Espoia i la caseria de la Serra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre de Capdella, la (Pallars Jussà)

53 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 165,27 km2, 1.075 m alt, 754 hab (2017)

0pallars_jussa(o la Torre de Cabdella)  Situat a la vall Fosca, a la ribera del Flamicell, als vessants de la serra de Montsent, comprèn l’extrem nord de la comarca, que coincideix amb la vall alta del riu. El terme és molt muntanyós.

Agricultura de secà (cereals, patates i farratges); el regadiu és destinat majoritàriament a prats i a una mica d’horta. Important ramaderia bovina, equina i ovina. Explotació forestal. Central hidroelèctrica de Cabdella, amb aprofitament dels estanys de capçalera del Flamicell, i de l’estany Gento–Sallente. Pren importància el sector turístic, en especial el turisme rural. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. La població cresqué el 1970 gràcies a l’annexió del municipis de Mont-ros i la Pobleta de Bellveí.

El poble és situat a l’esquerra del Flamicell, al peu de la serra d’Altars; església romànica de Sant Martí de Cabdella.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Espui, Astell, Aiguabella, Cabdella, Guiró i Oveix, l’església de Sant Cristau d’Oveix i el santuari de Far.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tornabous (Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 24,17 km2, 289 m alt, 858 hab (2017)

0urgellSituat a l’àrea regada pel canal d’Urgell, en un territori pla, al sud de la serra d’Almenara.

Alterna l’agricultura de secà (cereals i oliveres) amb la de regadiu, que ocupa la major extensió (cereals, arbres fruiters i farratges) i aprofita aigües derivades del canal per mitjà de sèquies. Avicultura i granges de bestiar porcí. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector occidental del terme; església de Santa Maria, d’origen romànic.

El municipi comprèn, a més, els antics termes de la Guàrdia d’Urgell i el Tarrós, les antigues quadres d’Espigolell, la Pobla, Salaverd i Espígol, on hi ha les restes d’un antic poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques