Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Torroja del Priorat (Priorat)

3 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,16 km2, 332 m alt, 149 hab (2017)

0prioratSituat al nord de Falset, a la vall mitjana del riu de Siurana, als últims estreps del Montsant. Una gran part del terme municipal, de llicorelles, forma part del Priorat estricte i és molt trencat i inculte, ocupat per la vegetació natural (pasturatges, garriga i bosc).

Agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La seva producció vinícola és una de les més preades del Priorat pel seu gust i força alcohòlica. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Àrea comercial de Reus. Com totes les poblacions de la comarca, sofreix un fort corrent emigratori.

El poble és en un tossal, a l’esquerra del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs. El lloc, que estigué fortificat (hi ha restes de la torre Roja), fou una de les poblacions del priorat o cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

59 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torroella de Fluvià (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,85 km2, 9 m alt, 688 hab (2017)

0alt_empordaSituat en un terreny pla, a l’esquerra del Fluvià, límit meridional del terme, al sector d’inundacions entre aquest riu i la Muga. Hi ha algunes petites àrees cobertes de pins i alzines.

Agricultura amb alternança dels conreus de secà (trilogia gra d’aresta-blat de moro-userda) amb els de regadiu (moresc, fruiters i farratges), que aprofiten aigua de pous. Ramaderia bovina, ovina i porcina; modernes explotacions avícoles. Àrea comercial de Figueres.

El poble és prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Sant Cebrià és romànica (segle XII), i fou fortificada; nucli medieval dit la Força.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacolum i de Sant Tomàs de Fluvià (monestir de Sant Tomàs) i els antics llocs i parròquies de la Guàrdia i Canyà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torre-serona (Segrià)

2 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 5,89 km2, 197 m alt, 363 hab (2017)

0segriaSituat en un terreny pla entre el canal de Pinyana, per la clamor de Reguer Gran o de Segrià, i la plana del nord de la ciutat de Lleida.

L’agricultura és fonamentalment de regadiu, amb conreus de cereals, fruiters, oliveres i farratges. Predomina el règim d’explotació directa. Ramaderia ovina i porcina. Avicultura. Indústria química, metal·lúrgica, alimentària i de la construcció. Àrea comercial de Lleida.

Al poble destaca l’església parroquial dedicada a l’Assumpció. L’origen de la població es remunta a l’any 1149, quan es concedeix la torre Pallaresa al comte de Pallars. El 1195 ja apareix amb el nom actual.

Pel terme, s’hi han fet troballes arqueològiques, com al Calvari. Ullroig és un agregat unit a Tossal, del municipi veí de Torrefarrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torres de Segre (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)

0segriaSituat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrent (Baix Empordà)

7 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 7,96 km2, 44 m alt, 161 hab (2017)

0baix_emporda(o Torrent d’Empordà)  Situat als darrers contraforts nord-orientals de les Gavarres fins a la vall de la riera de Torrent, tributària del Daró per la dreta, a ponent del massís de Begur. Hi ha boscs d’alzines sureres al sector muntanyós.

L’agricultura és localitza a la plana, a la vall del riu, al sector de llevant del terme; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda. La cria de bestiar i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Palafrugell.

El poble és a la capçalera de la riera de Torrent; església parroquial de Sant Vicenç. Hi ha restes de l’antiga muralla. El lloc (castell de Torrent) fou adquirit el 1377 per Berenguer de Cruïlles.

El municipi comprèn, a més, el poble de Torrentí i la caseria del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat)

8 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 13,56 km2, 126 m alt, 5.950 hab (2017)

0baix_llobregat(o Sant Martí de Torrelles)  Situat a la dreta del Llobregat i a les ribes del seu afluent, la riera de Torrelles, als vessants de la Serralada Litoral i accidentat pel massís de Garraf. El terme és força muntanyós, i molt boscat, amb predomini de pins.

L’economia es basa en l’agricultura (de secà) i la ramaderia. S’hi conreen cereals, vinya i arbres fruiters (en especial cirerers). Estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

El poble es troba a la petita vall a l’esquerra de la riera de Torrelles; església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha el poble de Torrelletes, la caseria de les Cases del Frare i diverses urbanitzacions i masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelles de Foix (Alt Penedès)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 36,72 km2, 367 m alt, 2.243 hab (2017)

0alt_penedesSituat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu de Foix, a l’oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès.

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de cereals, vinya i olivera; el regadiu es localitza vora la riera de Pontons. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Indústria tèxtil, del metall i vinícoles (producció de vi i cava). Pren importància la funció com a centre d’estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és a l’esquerra de la riera de Pontons; l’església parroquial de Sant Genís fou creada a mitjan segle XVIII; santuari marià de Foix, antiga parròquia.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de la Berna, les Llombardes, les Parellades de Foix, les antigues quadres de la Mussara, Dagues i Dosrius.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelavit (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 23,65 km2, 202 m alt, 1.400 hab (2017)

0alt_penedes(ant: Terrassola i Lavit)  Situat a l’extrem septentrional de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona, o riu de Bitlles, accidentat pels contraforts orientals de la serra de Mediona, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia. El territori és cobert en part de boscs de pins i pasturatges.

L’agricultura és predominantment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, seguit pels cereals, l’olivera, els arbres fruiters, els llegums i les patates; el regadiu és limita a unes 30 ha (patates, arbres fruiters i hortalisses). La indústria tradicional és la paperera, però en l’actualitat hi sobresurt la indústria vinícola.

El municipi es formà el 1920, per la unió dels termes de Terrassola del Penedès i de Lavit (cap municipal), ambdós pobles amb esglésies romàniques.

El municipi comprèn també els nuclis de població de Sant Martí Sadevesa, la Pineda, el Torrent, el Carrer del Rossell i el Carrer del Bosc.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torrelameu (Noguera)

2 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 10,93 km2, 201 m alt, 715 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb el Segrià, a l’interfluvi de la Noguera Ribagorçana (límit occidental) i del Segre (límit oriental), poc abans de llur confluència.

L’economia es basa en l’agricultura; predominen els conreus de secà (cereals) sobre els de regadiu (cereals, farratges i fruiters), que utilitzen aigües derivades del riu a través de la sèquia de Torrelameu. Ramaderia ovina i porcina, Aviram. Àrea comercial de Lleida.

Poble d’origen àrab. Església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica. El lloc fou conquerit per Ermengol VI d’Urgell vers el 1147, però fou incorporat al bisbat de Lleida i atorgat als hospitalers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques