(Sant Adrià de Besòs, Barcelonès, 1959 – 1979)
Motocicleta esportiva. Fabricada per Cemoto SA, dissenyada per l’enginyer Francesc X. Bultó.
El model Sherpa T 1965, tot terreny guanyà el campionat mundial del 1970. Altres models foren Matador, Alpina, Pursang i Metralla.
L’empresa suspengué pagaments el 1979.
(Barcelona, 1954 – 1986)
Editorial. Constituïda a partir de l’editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d’El gato negro.
Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d’humor; revistes i llibres infantils, etc.
En català va publicar “Quaderns de cultura”, “Llibres del mirador”, “Col·lecció Històries”, “Col·lecció Asterix” i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis.
El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.
(Barcelona, 1914– 1918)
Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina.
Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.
(Berga, Berguedà, finals segle XVIII)
Màquina de filar, construïda entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870; és probable que fos una modificació d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar.
Era anomenada també maixerina.
(Pamplona/Barcelona, 1966 – )
Empresa del sector auxiliar de l’automòbil, creada per la fusió de la barcelonina Automoción i la navarresa Urra. El domicili social és a Pamplona, però la direcció i els serveis centrals són a Barcelona.
Té sis fàbriques, dues de les quals estan establertes a Catalunya –Granollers i Parets del Vallès-.
El seu capital és controlat per l’empresa nord-americana Bendix, integrada en el conglomerat Allied.
Fira de la ciutat, també anomenada dels Encants.
Hi ha roba de segona mà, mobles i tota mena d’utensilis, que es feia antigament a Barcelona, tots els dies al passeig de Sant Joan, i que posteriorment es féu determinats dies de la setmana.
Després passà a instal·lar-se a la Torrassa i al Clot, on encara subsisteix.
(Barcelona, 1913 – 1919)
Productora cinematogràfica. Fundada sota la direcció artística d’Adrià Gual.
En una línia semblant a la del film d’art francès, produí les pel·lícules El alcalde de Zalamea, La Gitanilla, Fridoli i Misteri de dolor.
En deixar la direcció Adrià Gual, el substituí Magi Murià, que li donà una orientació més comercial: L’amor fa justícia, Nocturn de Chopin, Ànimes torturades, La reina jove, El bes de la mort, algunes pel·lícules en episodis (Vindicator), així com el primer doblatge al català (Draps i ferro vell).
(Barcelona, 1974 – )
(BCD) Entitat constituïda per tal de promoure i estimular l’aplicació del disseny a la tecnologia, però que ja el 1974 havia començat a funcionar amb una exposició de productes de disseny en un pavelló inflable a la Fira de Barcelona.
Entre les activitats que promou sobresurten, evidentment, les exposicions, però també organitza cursets, conferències i trobades d’especialistes.
Pertany a l’International Council of Societies of Industrial Design i a l’International Council of Graphic Design Association.
Enllaç web: Barcelona Centre de Disseny
Dades dels Països Catalans 