Arxiu de la categoria: Empreses

Caixa d’Estalvis de Tarragona

(Tarragona, 15 setembre 1949 – 2009)

Entitat financera creada per la Diputació. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 12.783 milions de ptes. i uns recursos crediticis de 219.897. En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic.

Disposà d’una xarxa d’unes 200 oficines. Arribà a mitjan 2000 a 430.000 milions de ptes. de recursos de clients i més de 300.000 milions de ptes. en crèdits.

El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Manresa, amb el nom de CatalunyaCaixa.

Caixa d’Estalvis de Sabadell

(Sabadell, Vallès Occidental, 6 gener 1859 – 1 juliol 2010)

Institució de crèdit que inicià les seves activitats el 1859. El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent.

El 1941 obrí la seva primera sucursal a Montcada i Reixac. Des d’aleshores la seva expansió geogràfica ha estat continuada i al final del 1984 tenia 101 oficines. El 1984 era cinquena entitat d’estalvi catalana.

Al marge de la seva obra social i cultural, cal destacar el seu paper de finançadora del procés industrial de la ciutat i de la comarca.

L’any 2010 fou integrada a Unnim, i el 2013 a BBVA.

Caixa d’Estalvis de Girona

(Girona, 20 setembre 1940 – 1 juliol 2010)

Entitat financera. Creada per la diputació i domiciliada a Girona.

El 1991 disposava d’unes reserves de 5.984 milions i d’uns recursos crediticis de 136.344, balanç força ajustat, quant a la seva estructura, al de la mitjana de les caixes catalanes, amb un cert desplaçament dels comptes corrents cap als comptes d’estalvi. Cal destacar també el pes del sector no resident.

Disposà de més d’un centenar d’oficines situades bàsicament a les comarques que envolten Girona.

L’any 2010 s’integrà a Unnim.

Caixa de Reparacions i Auxilis

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada pels anomenats Decrets de s’Agaró.

Formava part de la tresoreria de la Generalitat, tenia funcions paral·leles a les de la Comissió de Responsabilitats, i estava destinada a recollir els fons procedents de sancions, incautacions i apropiacions, els quals servien per reparar els mals causats per la guerra civil.

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears

(Barcelona, 1904 – 1990)

Institució creditícia. Fou fundada per diverses organitzacions patronals amb la finalitat d’assegurar el retir dels obrers, davant les conseqüències de la vaga general del 1902.

Enric Prat de la Riba va ésser l’assessor del primer director, Francesc Moragas (1904-35), i, gràcies a una activitat política d’interès social, com els homenatges a la vellesa (iniciats el 1915), les institucions culturals i sanitàries, aviat adquirí un gran prestigi que féu que s’hi fusionessin (entre el 1915 i el 1939) 29 caixes menors.

D’ençà del 1931 va col·laborar en operacions creditícies realitzades pel govern de la Generalitat. Acabada la guerra civil el seu director fou destituït i depurat, i fou nomenat un comissari, convertit després en director general. Són anys de pèrdua relativa, tot i mantenir el primer lloc entre les caixes catalanes.

Amb una nova direcció el 1976 reprèn el seu esperit d’iniciativa, sota el model d’entitat financera. L’any 1979 absorbí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Lleida i el 1990 es fusionà amb la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona per crear la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona.

Caixa de Dipòsits i Consignacions

(Catalunya, 1933 – 1939)

Caixa creada per la Generalitat de Catalunya i assignada a la seva tresoreria.

Destinada a recollir els dipòsits que servien per al pagament de les obres de serveis públics, de proposicions de subhasta i d’altres obligacions legals de la Generalitat, també recollia els fons que formaven part del pressupost i altres dipòsits voluntaris del públic.

Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya

(Catalunya, 1937 – 1939)

Caixa creada al final del 1937, bé que ja la preveia el decret de col·lectivitzacions de la Generalitat del 1936.

La componien un departament bancari dedicat a operacions de crèdit a curt termini i un altre de capitalització dedicat a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini.

Començà la seva actuació molt avançada la guerra civil, fet que li llevà molta eficàcia. A la fi del 1938 inaugurà encara diverses sucursals.

Era administrada per un consell directiu adscrit al departament d’economia de la Generalitat.

Caixa de Crèdit Comunal

(Catalunya, 28 maig 1914 – segle XX)

Institució creada per la Mancomunitat de Catalunya. Fou destinada a proporcionar crèdits als municipis.

El comitè d’administració era format per un comitè administratiu de sis membres i presidit pel president de la Mancomunitat.

El patrimoni era format per 20.000 obligacions de 500 pessetes cadascuna, amortitzables en 60 anys, que donaven el 4,5% d’interès.

Fou un element fonamental, juntament amb els emprèstits, per a la vida financera de la Mancomunitat.

Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu

(Catalunya, 1934 – 1937)

Organisme creat per la Generalitat, destinat a finançar operacions de crèdit a sindicats agrícoles, caixes rurals, cooperatives, mutualitats, etc, amb fonts procedents d’entitats d’aquest mateix tipus i de la Generalitat.

El 1937 fou transformada en la Caixa Central del Crèdit Agrícola.

Caixa Central del Crèdit Agrícola

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme creat per la Generalitat, en substitució de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).

Estructurat com una federació de caixes locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica.