Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Elèctrica Dharma, Companyia

1 Resposta

(Barcelona, 1974 – )

Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.

Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.

D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).

El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.

Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma

Eldorado Concert

5 Respostes

(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)

Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.

Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.

Edèn Concert

Deixa un comentari

(Barcelona, desembre 1886 – 1989)

Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.

El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.

Ebre, observatori de l’ *

Deixa un comentari

(Roquetes, Baix Ebre)

Veure> Observatori de l’Ebre  (observatori fundat el 1904).

Dubte, Sant

2 Respostes

(Ivorra, Segarra, 1426)

Fet prodigiós que, segons la tradició (documentada des del 1426), s’havia esdevingut a l’antiga església de Santa Maria dels afores de la població al començament del segle XI, consistent en l’escampament de sang del calze en dubtar el sacerdot de la veritat de la transsubstantació durant la celebració de la missa.

A l’església moderna de Santa Maria (segle XVII) hi havia un retaule amb una imatge romànica de la Mare de Déu i pintures del segle XV, atribuïdes al Mestre de Cérvoles, en el qual, posteriorment, foren afegides al bancal dues escenes del prodigi (Museu de Solsona). Les relíquies foren dutes modernament a l’església parroquial de Sant Cugat d’Ivorra.

Diada del Llibre

2 Respostes

(Barcelona, 1923 – )

(o Diada de Sant Jordi) Festivitat comercial i cultural.

Instituïda per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.

En ésser fixada la data el dia 23 d’abril, festivitat de sant Jordi, la diada arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat i a d’altres poblacions dels Països Catalans.

Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i altres actes culturals.

Diada de la Sardana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1960 – )

Festivitat anual organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i l’esperit de germanor sardanista.

Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla, diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents.

Diabolus in Musica

2 Respostes

(Barcelona, 1965 – segle XX)

Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).

El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).

Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.

Déu, ballet de

1 Resposta

(Catalunya)

Dansa popular de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici. Té nombroses variants i una notable antiguitat.

Ha estat anomenat també ballet de quatre, per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues.

Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit.

Desconsol -escultura-

2 Respostes

(Catalunya, 1903)

Escultura de Josep Llimona. Representa una dona nua, agenollada i recolzada en un suport en actitud de sobri desconhort.

Fou presentada, en marbre, a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907). És el primer nu de l’artista, de notable regust modernista.

L’original és al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la rèplica més popularitzada està situada al Parc de la Ciutadella de Barcelona (1917).