(Barcelona, 1935 – )
Escriptor. Cursà lliurement la carrera de filosofia i lletres. S’ha format també al Centre d’Estudis Universitaris Catalans els anys 1961-64.
És autor de dos llibres remarcables, Ideari de Marià Cubí (1965) i El pensament filosòfic català (1966).
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Combaté amb gran duresa contra la invasió napoleònica.
Actuà sobretot a la Vall d’Aran. Arribà a dominar-la. Operà també al Pirineu aragonès. Infligí moltes baixes als seus enemics.
(Catalunya, segle XI – Girona, 1111)
Bisbe de Girona (1094-1111). Era fill d’Umbert de Sesagudes.
Al concili de Nimes (1096) fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer Sunifred, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona. Celebrà diversos concilis a Girona (1097-1101).
(Catalunya, segle X – segle XI)
Vescomte de Barcelona. Era fill del vescomte Udalard I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona. Succeí el seu pare en morir aquest (1014).
Morí jove, deixant hereu el seu fill Udalard II, de molt poca edat. Durant la minoritat d’aquest governà el vescomtat un germà de Bernat Udalard, Guislabert, que no trigaria a ser també bisbe de Barcelona.
(Catalunya, segle XII – 1166)
Prelat. Fou elegit bisbe d’Urgell el 1163, succeint a Bernat Sanç. El seu govern fou breu però encertat.
Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Preixens.
(Catalunya, segle XI – Corbins, Segrià, 1124)
Comte de Pallars Jussà (1112-24). Fill de Ramon V, succeí el seu germà Pere Ramon I.
Col·laborà en les campanyes de Ramon Berenguer III de Barcelona contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124. El succeí el seu nebot Arnau Mir I.
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 1300)
Prelat. Fou consagrat bisbe de Barcelona el 1288, com a successor de Guerau de Gualba. Hi hagué oposicions no reeixides a la seva elecció.
El 1298 foren començades les obres de la nova seu de Barcelona.
El succeí Ponç de Gualba, nebot del seu antecessor.
(Catalunya, segle XI – Urgell ?, 1092)
Prelat. Fou bisbe d’Urgell del 1075 al 1092, succeint al bisbe Guillem, que havia obtingut el càrrec per simonia.
Fou fidel seguidor dels principis del papa Gregori VIII de cara a la persecució als múltiples abusos existents en la provisió de càrrecs eclesiàstics. Instaurà la col·legiata d’Organyà (1090).
Fou succeït pel bisbe Guillem Arnau.
Sobrenom amb què també és conegut el comte Unifred I de Ribagorça, personatge que ha donat origen a la llegenda de Bernardo del Carpio i a la Cançó del Pros Bernat de Manuel Milà i Fontanals.
(Barcelona, vers 1559 – Tortosa, Baix Ebre, 1637)
Carmelità descalç. Nom de religió de Bernat Vilana. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde a Lleida, Barcelona, Mataró, Tarragona i Tortosa.
Publicà Relationes beatae virginis Teresiae vitae, virtutum ac miraculorum… (1622).
