(Catalunya, segle XIII)
Bisbe d’Elna (1230-58). El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunyó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix. Assistí a l’assemblea de Tarragona (1234), convocada per Jaume I de Catalunya.
Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà. El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló.
(Catalunya, segle XII)
Bisbe de Barcelona (1172-88). Ardiaca, fou elegit bisbe pel clericat i pel poble. El 1179 assistí al concili Laterà III.
Fomentà la vida canònica de la catedral, de la qual augmentà considerablement el patrimoni. Protegí la ciència eclesiàstica.
(Saverdun, País de Foix, segle XIV – França, 1350)
Cardenal. Era d’ascendència catalana. Representà el papa Benet XII en la cerimònia de la translació del cos de santa Eulàlia a Barcelona el 1339, on féu amistat amb el rei Pere III el Cerimoniós.
El 1343 fou enviat a la cort catalana, a fi d’evitar que el rei de Mallorca fos desposseït del seu regne, però només aconseguí que fos signada una curta treva.
Veure> Calbó, Bernat (eclesiàstic i sant català, 1180-1243).
(Catalunya, després 1032 – segle XI)
Noble. Fill de Berenguer Ramon I el Corbat i de Guisla de Balsareny. El testament del seu pare (1032) no el cita, segurament perquè encara no era nat.
Fou un dels hereus de la seva àvia, la comtessa Ermessenda (1058). La seva vida és molt poc coneguda.
Bernat I de Pallars Sobirà (Catalunya, segle XI – 1049) Segon comte privatiu de Pallars Sobirà (1035?-1049). Fill de Guillem II i d’Estefania. Fou succeït pel seu germà Artau I Miró.
Bernat II de Pallars Sobirà (Catalunya, segle XII – 1199) Comte de Pallars Sobirà (vers 1182-1199). Era fill d’Artau IV i de Guillema. Deixà només una filla, Guillema I, sota la tutela de la seva àvia.
(Occitània, vers 980 – 1038)
Comte de Carcassona i Coserans/Bigorra. Fill de Roger I de Carcassona-Coserans.
Compartí el govern de Carcassona amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Ramon I; era germà d’Ermessenda, comtessa de Barcelona.
(Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, 1859)
Escultor. Fou deixeble i ajudant de Simforià Bonifaç.
Quan el taller d’aquest passà a mans de Golarons, hi continuà treballant durant molts anys.
(Bellpuig, Urgell, 1910 – Barcelona, 1973)
Pintor. Estudià a l’Acadèmia Baixas de Barcelona.
Ha efectuat nombroses exposicions individuals.
