(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)
Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.
Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).
El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.
(Reus, Baix Camp, 1870 – Barcelona, 1953)
Escultor. Col·laborà amb Gaudí a l’ornamentació de la Sagrada Família. Són remarcables les seves figures d’àngels músics a la façana del Naixement.
Visqué a París, on treballà a l’obrador de Rodin, i posteriorment s’establí als EUA.
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1897 – Barcelona, 1985)
Artista vidrier. És autor de moltes i notables vidrieres per a edificis religiosos, algunes d’elles per al temple barceloní de la Sagrada Família.
(Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924)
Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà.
Professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu.
També conreà la pintura.
(Valls, Alt Camp, 1840 – 1898)
Industrial i inventor. Construí un curiós model d’automòbil amb motor a petroli, el primer que circulà pels carrers de Barcelona.
(Barcelona, 1909 – 2002)
Arquitecte. Titulat el 1933. Ha construït bon nombre d’obres remarcables, com l’església de Sant Antoni de Vilamajor, així com notables edificis de caràcter particular.
(Olot, Garrotxa, 1621 – 1691)
Escriptor. Carmelità descalç a Olot (1636), ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
Publicà, entre d’altres obres, Jardín del Carmelo (1660) i Elegàncies de Paulo Manucio (1679), traducció catalana de la versió castellana de Llorenç Palmireno.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Poeta. Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebuig, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades al Cançoner Vega-Aguiló.
Nom amb què era conegut el bisbe de Girona Bernat de Pau (1394-1457).
(Girona ?, segle XIV – segle XV)
Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa.
Té un escrit conservat en l’obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.
