Pseudònim del periodista català Antoni Vilà i Bisa (1888-1965).
(Barcelona, 1856 – 1944)
Escriptor i advocat. Fill de Teodor Creus i Coromines.
Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un “Butlletí” durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà.
Fou el pare de Lluís Creus i Vidal.
(el Catllar, Tarragonès, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Metge i poeta. És autor d’una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d’Arnau de Vilanova.
(Lleida, segle XV)
Oftalmòleg i cirurgià hebreu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d’exercir.
S’establí a Lleida, on s’especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya, amb èxit.
El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d’exercir; es fixà a l’aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.
(Cervera, Segarra, segle XV)
Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l’elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s’associà la comunitat cerverina.
Potser fou fill seu, Cohen Cresques (Cervera, Segarra, segle XV) Membre distingit de la comunitat hebrea. S’encarregà de l’elogi fúnebre del rei Joan II de Catalunya, a la cort del qual havia gaudit d’alguna influència.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)
Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.
Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).
Arnau de Creixell (Empordà, segle XII – segle XIII) Prelat. Pertanyia a la famosa família empordanesa d’aquest cognom. Fou bisbe de Girona de 1199 a 1214.
Dalmau de Creixell (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya. Fou un dels assistents al jurament d’homenatge prestat al monarca per Sanç I de Mallorca, el 1312.
Dalmau de Creixell (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Estigué al servei d’Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331).
Guillem de Creixell (Catalunya, segle XII) Cavaller. Sembla que era vassall i col·laborador de Ponç de Bas o de Cervera, el cunyat de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Continuà actuant amb els Bas després del 1154, data de la mort de Ponç.
Guillem de Creixell (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou, amb el seu germà Dalmau, un dels testimonis del testament d’Alfons I el Cast (1194). Acompanyà sovint el rei Pere I el Catòlic, i també Jaume I els primers anys del seu regnat. El 1210, regnant encara Pere, es destacà com un dels comandants de la presa de Villafeliche, als atacs de la frontera del Baix Aragó.
Jaume de Creixell (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya l’afavorí amb una petita donació.
Títol nobiliari amb què és conegut el militar francès i capità general interí de Catalunya (1809) Antoine Malet (segle XVIII-1825).
(Catalunya, segle XV)
Compositor. Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona.
De la seva obra s’ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit, a quatre veus.
