Arxiu de la categoria: Biografies

Fullana i Hada d’Efak, Guillem

2 Respostes

(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)

“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.

Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.

Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.

Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.

Frontanyà, Segimon de

Deixa un comentari

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 – Figueres, Alt Empordà, 1846)

Frare caputxí. Ingressà a l’orde el 1795 i fou elegit provincial dels caputxins de Catalunya el 1833.

Arran de la crema de convents i l’exclaustració de 1835 hagué de veure la dispersió del seu orde.

Friz, Andreu

Deixa un comentari

(Barcelona, 1711 – Àustria ?, segle XVIII)

Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista.

Expulsat el seu orde d’Espanya, passà a Àustria, on exercí l’ensenyament i publicà obres didàctiques.

Freixas i Miret, Ramon

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)

Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.

Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.

Freixa i Rabassó, Eusebi

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 28 febrer 1824 – Madrid, juny 1894)

Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.

Freixa i Ortega, Lli

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)

Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.

Escriví algunes obres religioses.

Frèdol

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)

Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).

Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.

Frederic III de Sicília

36 Respostes

(Catània, Sicília, 1 setembre 1341 – Messina, Sicília, 27 juliol 1377)

“el Feble“ Rei de Sicília (1355-77). Fill de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia, successor del seu germà Lluís I de Sicília. Esdevingué rei sota la tutoria de la seva germana Constança, que governà juntament amb Blasco d’Alagó, vicari general de Sicília. La mort dels dos regents, víctimes d’una epidèmia, així com la manca de caràcter de Frederic, posaren l’illa en perill de caure a mans dels angevins de Nàpols.

Les altres germanes de Frederic, Eufèmia (que es féu càrrec del govern de l’illa) i Elionor, muller de Pere III el Cerimoniós, intentaren restablir la força del partit català.

El 1356 els angevins envaïren Sicília, que fou deslliurada l’any següent, gràcies a la brillant actuació del noble Artal d’Alagó, fill de Blasco.

A instància d’Elionor, Frederic es casà amb Constança d’Aragó (1361), filla d’un altre matrimoni de Pere III el Cerimoniós, però Constança morí aviat (1363), i deixà només una filla, Maria.

Frederic es decantà a favor dels angevins i el 1372 pactà un conveni definitiu amb Nàpols, pel qual Joan de Nàpols havia d’heretar Sicília si Frederic moria sense successió directa.

Fracassaren també els projectes d’Elionor d’unir l’illa a la corona catalano-aragonesa. Només el ducat d’Atenes, a mans d’una branca il·legítima de la casa de Sicília, es decantà a favor de la sobirania catalana.

Frederic deixà en el seu testament el regne a la seva filla Maria.

Frederic de Sicília

5 Respostes

(Sicília ?, Itàlia, segle XIV – Catània, Itàlia, 1355)

(o Frederic I d’Atenes, o Frederic de Randazzo) Quart duc català d’Atenes i Neopàtria i marquès de Randazzo (1348). Era fill del duc Joan I i de Cesarina Lanza, i nét de Frederic II, de la branca catalana de Sicília.

A la mort del seu pare, en 1348, tenia pocs anys. N’heretà els títols, per bé que el d’Atenes era només nominal. Mai no en visità els dominis, encara sostinguts pels catalans, els quals li demanaren la destitució del vicari general Ramon Bernat de Sarbou, problema que heretà, juntament amb la successió dels ducats, del rei Frederic II. Els catalans, aleshores s’adreçaren al tronc principal del casal de Barcelona, i triaren per sobirà Pere III el Cerimoniós.

Tutor de Frederic fou el noble sicilià Balasc d’Alagó, comte de Mistreta. En 1349 fou assetjat a Catània. Frederic morí de pesta en aquella ciutat, l’estiu de 1355, encara adolescent. El títol simbòlic d’Atenes passà al seu cosí Frederic III el Feble, llavors rei de Sicília.

Frederic de Luna

17 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1400 – Urueña, Castella, 29 maig 1438)

Infant d’Aragó. Fill natural de Martí I de Sicília i de Tàrsia Rizzari. El 1409 fou legitimat per Martí I l’Humà per proveir la successió de Sicília si Martí el Jove no tenia successió legítima. A la mort d’aquest darrer, rebé en herència el comtat de Luna.

Fou un dels pretendents a la corona catalano-aragonesa durant l’interregne creat per la mort de Martí I l’Humà (1410), però fracassà malgrat el suport del seu tutor, Pere Torrelles, i del germà d’aquest, Ramon Torrelles, que defensà la seva candidatura a les Corts del 1411. Després de l’elecció de Ferran d’Antequera, el reconegué com a rei legítim i rebé la seva tutoria.

El 1430 passà a Castella, i Joan II li féu donació d’algunes viles castellanes, però el seu caràcter turbulent el portà a participar en una conspiració i Joan II l’empresonà al castell d’Urueña (1434), on morí.